Data de la sortida, 21 d'agost 2018
PAIS BASC
Dies de calor. L’estiu va passant. La ciutat es buida. El ritme s’alenteix.
Traiem la pols a les maletes i les omplim de curiositat per descobrir nous
racons, per veure cares noves, per tastar nos sabors... També podem deixar que
la mandra guanyi la partida a l’estrés, ni que sigui per uns dies. Buscarem les
mil formes de recuperar energies, amagarem el rellotge, triarem títols de nous
llibres, ens enganxarem a alguna sèrie,
conduirem fins l’infinit o volarem entre els núvols...
I aquí queda el rastre de la nostra fugida estiuenca. Una passejada pel
País Basc, entre sol, mar, pedres i kilòmetres de carretera.
BAYONNE
Aquesta població francesa forma part de la província històrica basco
francesa de Labort i de la regió cultural de Gascuña. Esta travessada pel riu
Adur, i en el centre del poble s’uneix al Nive.
 |
| El riu que divideix la ciutat |
Amb edificis d’arquitectura basca i francesa de façanes d’ acolorida fusta.
 |
| Les alegres façanes |
Conserva tradicions, com la pilota basca i, en el seu dia a dia, conviuen
l’euskera i el francés.
Pels llaminers, un gran nombre de botigues de xocolata és la temptació que
ens acompanya quan passegem pels seus carrers.
 |
| Plaça Pasteur |
Si volem conèixer una mica d’història,
a la plaça du Château vieux podem veure el castell de Marracq on, el
1808, es va promulgar l’estatut de Bayonne, com constitució de José Bonaparte.
També diu l’anecdotari que els agricultors de Bayona, en un dels esporàdics
conflictes del segle XVII es van trobar curts de pólvora i projectils.
Aleshores van introduir ganivets de caça
en els canons de les escopetes i van
confeccionar llances improvisades que acabarien tenint el nom de “baionetes”.
 |
| Plaça du Chateau Vieux |
Com totes les ciutats amb història, aquí també tenen la seva catedral, la
de Santa Maria.
 |
| Les torres de la catedral de Sta. Maria |
 |
| El carrussel |
BIARRITZ
Dintre del Labart, banyada pel Cantàbric, trobem Biarritz. Un centre
turístic on el surft destaca com activitat esportiva.
En el seu origen havia estat un poble balener, però al segle XIX els
metges van recomanar a l’emperatriu
Eugènia, esposa de Napoleó III, els banys de mar, per les seves propietats terapèutiques. L’emperatriu es va fer construir
un palau a la platja que avui es conegut com “Hôtel du palais”. Això va iniciar
la seva activitat turística.
 |
| Hotel du Palais |
 |
| La Gran Plaja |
També te la seva pròpia llegenda. La de la Roca de la Verge. Allà cap el
1864, uns baleners es van quedar atrapats
en una gran tempesta. Ho donaven tot per perdut quan una llum els va
ajudar a orientar-se i a entrar en el port. Per iniciativa de Napoleó III, la
Roca es va unir a la terra amb un pots i es va situar allà la verge protectora.
 |
| La mirador de Bellevue |
 |
| El port vell |
 |
| L'església de Santa Eugènia |
 |
| La mansió Betza. Durant uns anys va ser un restaurant rus i cabaret de luxe |
 |
| Al capvespre es dibuixa la siluetade la Dama sobre la roca i el pont que dóna accés |
SANT JEAN DE LUZ
Seguim a França, a la vora del Cantàbric. Ciutat, també, de balnearis, de
construccions recents, però amb un antic port. Banyada pel riu Nivelle i els
seus afluents.
Al segle XVII era coneguda com ciutat de corsaris. Els britànics temien als
pescadors bascos, convertits en corsaris que s’apoderaven dels vaixells enemics
i dividien el botí entre el rei, l’almirallat i l’armador, i la resta per la
tripulació.
 |
| Le Rue Gambetta, la mes popular |
 |
| El sol se'n va, els banyistes resisteixen |
HENDAIA
El seu nom significa “bahia gran”. A
costat de la frontera amb França, te una estació de ferrocarril internacional.
En aquesta estació, en un tren blindat, a l’octubre de 1940 va tenir lloc
la trobada entre Ramon Serrano Suñer, Francisco Franco, Adolf Hitler i Joachim
von Ribbentrop oer negociar la participació en la II guerra mundial.
 |
| Gare d'Hendaya |
Escenari de moltes guerres franco-espanyoles, abans de la signatura del
tractat dels Pirineus, al 1659, progressivament va anar desapareixent aquesta
rivalitat, al segle XX, i durant la guerra civil espanyola fa ser refugi
d’aquells que fugien de la mateixa.
Tres kilòmetres de platja que comparteixen banyistes i surfistes, al costat
del passeig marítim anomenat Boulevard de la mer.
I, al final, el símbol d’Hendaya, les dues roques “Les Bessones”. Diu la
llegenda que Basajaun, l’home dels boscos de la mitologia basca, estava a les
Roques de Aia i des d’allà va intentar llançar una roca per destruir Baiona, però va ensopegar i la
roca va caure a la platja d’Hendaia trencant-se en dos.
 |
| Platja Ondarraitz, amb els promontoris rocosos "Les Bessones" |
HONDARRIBIA
A aquesta banda de la frontera, comencem la nostra singular ruta de pobles
i ciutats d’Euskadi i Hondarribia ens rep amb una platja plena de barquetes que
desperten amb el matiner sol.
 |
| El dia desperta |
 |
| A la Bahía de Txingudi |
Carrers de pedra, flors als balcons i acolorides façanes. Poble de
pescadors, de rica gastronomia, envoltat per una muralla medieval amb un
laberint de carrers que conformen el casc antic.
 |
| Castell de Carlos V convertit en parador nacional |
 |
| La plaça Arma |
 |
| La plaça Guipúscoa |
 |
| La muralla |
Qualsevol dels molts restaurants d’Hondarribia ens permeten assaborir la
bona cuina basca i al casc antic, plats d’alta cuina competeixen buscant
l’estrella Michelin.
DONOSTIA
Encara que no és la nostra primera visita, passegem de nou per Donostia,
amb ulls nous, buscant nous detalls, veient cares noves, edificis nous, detalls
nous.
 |
| L'ajuntament als peus de l'Urgull i el monument al Sagrat Cor de Jesus |
Passeig obligat per la Bahia de la Conxa. Avui la sorra plena de cossos
acalorats que es deixen estimar pel sol d’estiu mentre les onades van i venen.
 |
| Des del passeig de La Conxa i la seva emblemática barana |
 |
| El joc i la protesta compartint espai a La Conxa |
 |
| L'aigua robant espai als para-sols |
 |
| Pont de Zurriola, palau de congressos i auditori Kursaal |
El carrer Loiola, el carrer 31 d’agost, el carrer Major... Cada ciutat te
el seu centre neuràlgic on l’activitat comercial i el tràfec de gent dóna vida
al paissatge.
 |
| El carrer Major |
 |
| L'església de Sta. Maria del Coro |
 |
| La catedral del Buen Pastor |
Al final de la platja d’Ondarreta, en un extrem de la Bahia de La Conxa,
l’obra de Chillida s’exhibeix desafiant el constant batre de les onades. El peine del viento són tres estructures
d’acer incrustades a les roques que donen al mar Cantàbric.
 |
| El Peine del Viento |
ZARAUTZ
La seva platja és la més extensa del Pais Basc. Molt freqüentada per
surfistes que busquen les seves espectaculars onades.
La regna Isabel II acostumava a estiuejar en aquesta i durant el segle XIX
la burgesia va construir palauets i habitatges. Ara, restaurants i gelateries
formen part de l’oferta turística de Zarautz. El televisiu Arguiñano te
instal·lat aquí el seu restaurant dintre de l’hotel Hotelka.
 |
| El passeig marítim |
 |
| El colorit dels tenderols a la platja |
GUETARIA
Bressol de Juan Sebastian Elcano, aquesta població esta situada en un Istme
que uneix el terra ferm amb el “monte de San Anton” que, fins el segle XVI va
ser una illa.
 |
| Monument a J.S. Elcano |
La pesca, el turisme i la viticultura del txacolí són les seves fonts
d’ingressos.
Els seus carrers estan plens de desnivells que es van salvant amb escales i
grans pendents. Abans havien estat emmurallats.
 |
| L'església de San Salvador |
Sota l’església de San Salvador hi ha un passadís que uneix el carrer Major
amb les escales que van al port, al que anomenen Katrapona i que són les restes
d’antigues defenses.
En el 2011 va ser inaugurat el museu Balenciaga, un altre notable
personatge nascut en Guetària.
 |
| Museu Bañemciaga, d'obligada visita |
 |
| Buscant la inspiració |
Com anècdota cal esmenar que en el seu port van ser rodades escenes de la
pel·licula Con ocho apellidos vascos.
ZUMAIA
A la vora del mar, en una bahia on s’uneixen les ries Urola i Narrondo,
envoltant el monestir de Santa Maria. Els carres de Zumaia amaguen racons i
edificis com els palaus de Zumaia i Ubillos i les cases de Olazabal i
Goikotorra.
Al costat de la platja de Itzurun s’enlairen espectaculars penya-segats.
Quan baixa la marea deixa al descobert les làmines de pedra calcàrea i arenoses
que l’erosió ha donat forma de milfulls. Aquest fenomen es diu flysch i ha
despertat l’interés de directors de cine que han convertit aquests llocs en escenaris
de pel·licula.
 |
| Escenari del desembarcament de "Joc de Trons" |
 |
| Esperant a Khaleesi |
 |
| "Lur Haizea" de Koldobika Jáuregui, vigila l'entrada a la platja Itzurun |
Superant la platja d’Irutzun, en un penya-segat format pel flysch trobem l’ermita de San Telmo,
dedicada al patró dels mariners, on el director de cine Fernando
Martinez-Lázaro va voler celebrar el casament dels protagonistes de la seva
pel·licula “Con ocho apellidos vascos”.
 |
| L'ermita de San Telmo |
GERNIKA
En el nostre recorregut per Euskadi, Gernika és visita obligada. El municipi Gernika-Lumo
sorgeix en segle XIX, amb la unió
administrativa de ambdues entitats, encara que cadascuna d’elles conserven el
seu dret propi.
Aquí es reunien les Juntes Generals de Vizcaia, sota el roure que es coneix
com “el árbol de Gernica”, símbol de llibertats. “El tronc vell” envoltat de
columnes que trobem al jardí de la Casa
de Juntes és la resta més antiga que es conserva. L’arbre actual es va plantar
en el 2015, amb 15 anys i es va situar enfront de la tribuna. Així, de
generació en generació es transmet el seu simbòlic significat.
 |
| "El Tronco Viejo" de l'arbre de Gernika |
 |
| L'arbre actual davant la Casa de les Juntes |
La Casa de les Juntes i l’arbre de Gernika representen símbols del poble
basc
 |
| La Casa de les Juntes |
Molt a prop de la Casa de les Juntes
es troba el Parc des Pobles d’Europa. Natura i tranquil·litat en un
passeig esquitxat d’escultures d’artistes com Eduardo Chillida o Henri More.
 |
| "Large figure in a shelter", de Henri More |
 |
| "Gure aritaen etxea", de Eduardo Chillida |
No cal allunyar-se massa per trobar, a Pedro Elejarde Kalea, un mosaic amb
la rèplica de l’obra de Picasso, inspirada en el bombardeig del 26 d’abril de
1937 que va destruir el 90% de les construccions de Gernika, l’original del
qual esta exposat en el museu Reina Sofia.
Amb el desig de no oblidar, el Museu de la Pau convida a conèixer la vil·la
des del record i la pau.
 |
| En el Museu de la Pau |
 |
| Entrada al Museu de la Pau, a la plaça de los Fueros i Sta. Maria, al fons |
Ens emportem també, altres emblemàtiques imatges.
 |
| L'ajuntament, a la plaça de los Fueros |
 |
| L'església de Santa Maria |
LARRABETZU
Entre poble i poble, entre passeig i passeig, entre bars, tabernes i
restaurants assaborim el tipisme d’una gastronomia bona i variada. I de
l’assortit de pinxos de tots els colors i sabors que s’ofereixen com temptació
pel paladar anem un grau mes enllà i ens acostem a Larrabetzu per trobar on
s’amaguen les 3 estrelles Michelin del restaurant Azurmendi.
L’Azurmendi és un complexe gastronòmic dirigit pel chef Eneko Atxa, amb una
arquitectura sostenible. Un edifici amb 18 pous que proporcionen energia
geotèrmica, panels fotovoltaics, coberta per recollir aigua de pluja,
hivernacle i hort. En la seva construcció s’han utilitzat materials reciclats i
la profusió de vidres dona llum natural a tot el menjador.
 |
| Restaurant Azurmendi |
On menjar és alguna cosa més que alimentar-se i descobrir el sabor que
amaga la inimaginable estètica de cada plat es alguna cosa més que “anar de
restaurant”.
El picnic, la cuina, l’ hivernacle i el mirador, tot un recorregut
esquitxat de sorpreses que es van degustant. I totes elles et van acostant a la
cultura de la terra, els seus productes, la seva essència.
 |
| El picnic |
 |
| El clàssic "ou trufat" |
 |
| Full de primavera. Què es menja? |
 |
| L'hivernacle, per degustar poma fermentada, kaimiritxa i .... |
 |
| Txipiron al sarmiento |
 |
| Gamba marinada, gel vegetal i granissat de gingebre |
 |
| Salmonete |
 |
| Iogurt, mel i 5 espècies |
 |
| Fruits vermells |
BILBAO
Arribem amb la “Aste Nagusia”, la setmana gran de Bilbao. Música, llums,
soroll, carrusels i atraccions i, sobre tot, gent, molta gent omplint els seus
carrers. Escenaris esperant la nit perquè la músic envolti els caps i el seu
ritme faci moure el cos. Famílies, parelles, amics, portant amb gràcia el
mocador blau al coll, aferrant-se als seus gots i bevent l’alegria de la festa.
 |
| Animació al pont de la Salve |
La Ria travessa la ciutat i és l’eix
de la seva activitat. Un procés de revitalització estètica, social i econòmica l’ha convertit en un punt
de referència. No fa gaire, Bilbao ha estat escollida Millor Ciutat Europea
2018, en els premis The Urbanism Awards 2018.
 |
| Les torres Isozaki |
 |
| La torre Iberdrola |
 |
| L'estadi San Mamés |
 |
| La plaça Moyúa i el palau Chàvarri |
 |
| Fosterito. Accés al metro dissenyat per Foster |
Per sortejar la barrera que suposa la Ria de Bilbao, s’han construït 13
ponts que reflecteixen el pas del temps a través dels diferents estils
arquitectònics.
 |
| El pont de Deusto |
 |
| El pont Calatrava |
La forma mes bonica de rehabilitar els barris, es pot resseguir fent la “ruta
dels murals”.
 |
| "Giltza bat", mural de Verónica i Cristina Werckmeister |
Però el mes emblemàtic de Bilbao actualment, és el museu Guggenheim,
inaugurat en 1997 i dissenyat per Frank Gehry.
 |
| Puppy de Jeff Koons |
 |
| La Mama, de Louise Bourgeois |
 |
| L'arbre i l'ull, d'Anish Kappor |
 |
| Els tulipans, de Jeff Koons |
El museu esta dotat d’una col·lecció permanent d’obres exposades dintre i
fora del recinte i altres exposicions temporals.
Tot i que la visita exigia mes temps del que disposàvem vam poder gaudir de
l’exposició de Joana Vasconcelos “Soc un mirall” , amb les seves obres
realitzades amb objectes quotidians d’allò més efectistes.
 |
| Ens perdem per les galeries |
També vàrem seguir amb la mirada els “truismes” que exposa Jenni Holzer.
Joc de llums i multitud d’aforismes que transmeten missatges.
 |
| Els truismes |
SAN JUAN DE GAZTELUGATXE
Deixem la Ria i tornem novament al mar. A la localitat de Bermeo, buscant
el conegut illot on es troba l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe. Esta unit al
continent per un pont de dos arcs.
 |
| San Juan de G. des del mirador |
Recorrem els 1300 m. que ens separen amb una lleugera pluja que només
humiteja els nostres cabells. Els primers metres resulten fàcils, un agradable
passeig que baixa entre la vegetació que
mira al mar. Es veuen els penya-segats envoltats per una lleugera boirina i el
mar que, incansable, segueix el seu perpetu vaivé.
 |
| La boira pertorba el paisatge |
 |
| Però no el somriure |
 |
| El flysch als peus de l'illot |
 |
| De vegades, el paisatge sembla tenebrós |
Després, un camí estret creua sobre les roques, per un pont de pedra amb
241 esglaons al llarg dels quals anem trobant les estacions d’un viacrucis.
Segons la tradició, un cop a l’ermita cal tocar tres cops la campana y demanar
un desig.
 |
| Els 241 esglaons |
 |
| L'aigua s'obre pas |
 |
| El pont de dos arcs |
 |
| Complint amb la tradició |
També aquest entorn es va convertir en escenari d’un altre capítol de “Joc
de trons”
 |
| La pujada paga la pena |
VICTORIA-GASTEIZ
La tercera capital. Situada en una cruïlla de camins, té el títol de “molt
noble i molt lleial”. Considerada la capital del País Basc , atès que és la seu
de les institucions comuns. Seu oficial del Parlament i el govern de la
comunitat autònoma.
 |
| Ajuria Enea |
Ciutat amb un casc antic protegit per les muralles que paga la pena recórrer.
Carrers típics medievals, estrets i ombrívols
en els quals els antics ciutadans s’agrupaven per gremis, d’ on prenien el nom.
Aquí podem trobar el carrer Cuchilleria, Zapateria,
Herreria...
Al llarg de la història ha anat quedant l’ empremta de tota la seva
evolució arquitectònica, gòtica, noucentista, barroca, neoclàssica, romàntica .
Pugem per la vessant de San Francisco contant los Arquillos.
 |
| Los Arquillos |
Després, la vessant de San Vicente ens porta a l’església de San Vicente.
També el Cantón de las Carnicerias
 |
| Canton de las carnicerías |
 |
| Carrers de pedra per arribar a Sta. Maria |
 |
| Restes de l'antiga muralla en el pati del palau Escoriaza-Esquibel, s.XVI |
 |
| El Portalón. Antiga posada del segle XV |
 |
| El carrer Cuchilleria |
 |
| El museu Fournier de cartes, en el palau de Brenaña |
En el carrer Cuchilleria trobem
la Casa del cordón. Construïda per un
ric mercader i jueu convers , diu la llegenda que va fer la porta de l’ entrada
molt baixa pera què els nobles i la reialesa
s’hagués d’inclinar davant ell. El seu nom es deu al cordó franciscà que
hi ha sobre l’arc d’ una de les entrades bessones de la casa.
 |
| La casa del cordón |
En l’ eixample, superat el casc antic, tot un seguit d’ elements interessants de conèixer.
 |
| Celedon, personatge mític que obre les festes de la Verge Blanca |
 |
| La plaça de la Verge Blanca |
 |
| El monument a la batalla de Vitòria |
 |
| L'església de S. Miquel, des de la plaça Nova |
 |
| La Plaça Nova, que acull l'ajuntament |
 |
| La catedral de Maria Immaculada |
 |
| El Parlament basc |
 |
| El palau Agustí que acull el Museu de Belles Arts |
 |
| L'interior del Museu de Belles Arts |
També a Vitòria, esquitxats pels seus carrer, una col·lecció de murals de
diferents artistes que amb les seves “grans” obres han aconseguit donar vida a
façanes i animar a descobrir “la ciutat pintada”.
 |
| "El trionf de Vitoria", mural en el carrer Santa Maria |
 |
| "Al fil del temps", a la plaça Burulleries que, en temps medievals, va ser un mercat de teles i draps |
BRIÑAS
Deixem enrere el País Basc i ens endinsem a
la Rioja. A la vora esquerre del riu Ebre, Briñas. Es un petit poblet de
poc mes de 200 habitants que es mereix una petita parada encara que només sigui
per endur-nos el record fotogràfic d’una mica de la seva història.
Pugem fins el mirador del Rollo, des d’ on es pot veure el riu Ebre i les
vinyes que tanta importància tenen en aquesta comarca.
 |
| Vinyes fins on abasta la vista |
En aquest mateix turó sobresurten petites construccions de pedra que
servien com ventilació pels antics cellers. Durant la fermentació del vi, el
“tufo” sortia per aquestes xemeneies.
 |
| Les xemeneies d'antics cellers |
 |
| La torre de l'església de N.Sra. de l'Assumpció, des del mirador |
EL CIEGO
Recórrer la Rioja es descobrir un nombre inacabable de cellers. Alguns de
reconegut renom, altres nous per nosaltres.
Alguns, en un homenatge a Baco, han volgut recorre a afamats arquitectes per
dissenyar un edifici a “l’alçada d’un deu”.
Marqués de Riscal s’ha servit de Frank Gehry per crea la ciutat del vi, un
complex turístic dintre del seu celler. Blocs de pedra coberts per una
estructura d’alumini i titani dels colors del vi.
 |
| El jardí anglés, a la Ciutat del Vi |
 |
| El disseny de Gehry per Marqués de Riscal |
LAGUARDIA
Laguardia, a la Rioja alavesa, envoltada de vinyes que alimenten els
nombrosos cellers és també una vil·la medieval carregada d’ història amagada en
cada una de les seves edificacions.
Un modern ascensor salva el desnivell entre la carretera i el cim
emmurallat que acull totes les
construccions medievals escampades pels seus carrers empedrats.
 |
| L'ascensor que ens trasllada a l'época medieval |
 |
| L'església de Sant Joan |
 |
| "Viajero", de Koko Rico (l'art al carrer) |
 |
| La torre Abacial, campanari de Ntra. Sra. de los Reyes |
Sancho el Fuerte de Navarra va ordenar aixecar la muralla, amb cinc portes
d’accés
 |
| La porta de Sant Joan |
El centre neuràlgic de la vil·la és la Plaça Major on es troba també
l’ajuntament i a la seva façana llueix el rellotge de carrillón que a les 12:00, 14:00, 17:00 i 20:00 hores surten uns
autòmats a ballar a ritme del pasacalles
típic de les festes.
 |
| La Plaça Major |
 |
| Esperant les 5:00 |
 |
| Les 5:00 |
També a Laguardia, als peus de la serra de Cantabria, Santiago Calatrava
llueix la seva obra pel celler Ysios. Una gran nau longitudinal coberta per
bigues de fusta descrivint una superfície ondulada amb acabats en alumini
 |
| Bodegas Ysios |
 |
| Le serra, les vinyes i el disseny |
 |
| La naturalesa inspira |
