Una ruta d'alts vols

Data de la sortida, 4 de maig de 2014

Si, avui farem una ruta d’alts vols però, curiosament, amb un desnivell zero. El tema de les pujades, ni que sigui momentàniament, l’haurem de posposar.

I la imaginació dels programadors de rutes ens porta a descobrir un delta molt proper, el del riu Llobregat.
La plana del Delta del Llobregat és un gran terreny agrícola, amb camins, estanys, miradors, masies...

Ja pensàvem que era molt interessant però a l’oficina d’informació ens ho confirmen i, també veiem que en una sola vegada no ho podrem recórrer  tot. No importa, els que ens quedi pendent ho apuntarem a la nostra llarga llista “Tenemos que ir ...”

A l’enfilar  pel camí de la Marina (conegut com Canal del Sabogal) el que veiem són els verds camps de carxofes.

Els coneguts camps de carxofes

La saboga és un peix d’aigua dolça que abans es pescava en aquest paratge al que va donar nom.

Comencem el camí

L’aeroport del Prat està tan a prop i els avions no deixen d’arribar. La sensació de trons en el cel és constant, però el sol brilla i ningú no se’n recorda de la pluja.

Ens acompanyen tot el matí

Ens sobrevolen

 

Al llarg de tot el passeig no deixarem de trobar miradors, col·locats estratègicament des d’on contemplar la plana.

Mirador de Cal Lluquer

 

Ens acostem a la desembocadura, on el riu i el mar es confonen, on les onades del mar lluiten contra la corrent del riu. Però és una lluita silenciosa, imperceptible i blava, sota un cel també blau.

La desembocadura

I segueixen volant els avions sobre els nostres caps

  Deixem a la nostra dreta la bassa del Cal Bitxot

Bassa Cal Bitxot

 

Ara estem ja tan a la línia dels avions que podem veure les seves panxes de ferro

  Abans d’arribar a l’Aiguait del Sabogal passem pel mirador de  Cal Malet

Mirador de Cal Malet

 

Un caminet de fusta ens porta a l’Aiguait del Sabogal. Veurem una part de l’Estany del Cal tet.

Aquí podrem contemplar la biodiversitat del Delta.

La vida a l'estany

  I veiem com comparteixen cel dos ocells ben diferents

L'ocell de ferro i l'ocell...

Arribem al mirador de Cal Beitas des d’on es pot veure la Plana d’inundació (un delta en miniatura)

Des del mirador

Al fons, el mar

Ens sorprèn la poca concurrència de canalla en un lloc on el pas constant d’avions resulta tant interessant als seus ulls. La resposta la trobem una mica mes enllà, just al mirador d’avions. Situat a pocs metres del punt on els avions toquen terra, la perspectiva és inigualable. Aquí si que hi ha nens. I nosaltres, com ells, amb el clatell tocant l’esquena i la boca oberta seguim el darrer recorregut de cada avió i juguem a endevinar de quina aerolinia serà.

El mirador d'avions

Sempre mirant el cel

Però sense perdre de vista el camí