'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 13 de juliol del 2013

La presó de Busa

Data de la sortida 7 de juliol de 2013


Avui ens allunyarem una mica més del que és habitual per fer una nova descoberta. Fa temps que estava a la agenda de tasques pendents i ens porta fins a la comarca del Solsonés.

Fem més d’una hora de carretera, el darrer tram ple de corves,  per arribar als voltants de Naves, on es troba el Pla de Busa.

Aquí hi havia un camp de reclutament i instrucció, aprofitant que els cingles ho converteixen en un paratge aïllat i inexpugnable.

Al fons del pla hi ha el Capolatell, un penyat separat de la resta que es feia servir com a presó, al qual només es podia accedir per una passarel·la  que ara ha estat substituïda per un pont de ferro fixat en la roca.

Deixem  el cotxe a prop de la masia Can Rialp,en un pla entre muntanyes i comencem a caminar


La solitària masia

Deixem a la nostra esquerre la silueta de les muntanyes de Montserrat. Pasem per Can Vila, masia quasi derruïda.
 
 

El que resta de Can Vila

 

 Pel camí veiem moltes vaques pasturant.
 


Impressionant exemplar al nostre costat

Arribem al mirador. El paisatge és impressionant!!

Quan mes alt, millor és el paisatge
 
A l’esquerra podem veure el pantà Llosa de Cavall


La Llosa de Cavall

Al fons a la dreta, l’altra cara del Pedraforca



Davant nostre, Sant Llorenç de Moruny, les muntanyes Port del Compte



Un àliga ens sobrevola

Ens sentim orbservats


Sota un cel blau


Continuem per un camí estret, entre matolls i arbres. Busquem l’ombra dels arbres. I, tot i que l’aire es fresc, tenim molta calor, el sol pica de debò.
 
 
 

Ens acostem a la presó del Capolatell i creuem el pont


Per arribar a la presó

Veient el penyat, no ens podem imaginar cóm podien sobreviure els presoners aquí abandonats. Seguim fins trobar la cova del diable. Es una sima fonda a la qual impressiona acostar-se


La cova del diable

Per tot arreu veiem esquerdes a la muntanyes que s’enfonsen fins l’infinit.
 
 

Seguim per arribar fins al cim.
 
El cim
 
Costa descriure el paisatge. La sensació és d’infinit. Les fotos no capten plenament les sensacions que tenim.
 
 
Des del cim, iniciem la retirada pel mateix camí per on hem vingut i ens aturem a la font de Busa d’on raja un aigua freda que ens ajuda a refrescar-nos.
Són més de les dues i estem lluny de casa, anem a dinar a la Masia Cavall, a la carretera de Naves. És una masia amb més de 100 anys d’història que han reconstruït en Jordi i l’Anna, una simpàtica parella “d’agropijos” que han aconseguir donar-li un ambient entranyable i acollidor.
 
Dinar a la Masia Cavall
 
Dinem relaxats i estirem la sobretaula al pati de la masia.

Ja de tornada cap a casa, ens aturem a veure de prop el pantà Llosa de Cavall i la seva presa.
 
El pantà
 
 
 
 
I donarem per acabat un dia que ha tots ens ha omplert.

Els camins fan dibuixos a la muntanya
que nosaltres intentem recòrrer





divendres, 12 de juliol del 2013

La Via del Nicolau en el Parc Natural Cadí-Moixerò

Data de la sortida 30 de juny de 2013
 
Els dies comencen a ser calorosos però tot i així, seguim amb les nostres petites rutes.
L'entorn que ens agrada

Després de la plujosa primavera es agradable sentir el sol entre la verdor dels boscos i la cantarella  dels rierols.

El bosc

Se’ns acut anar a travessar un pont penjant que fa algun temps, en una altra sortida,  ja havíem vist de molt lluny.

Ens acostem a Bagà, on farem la Via del Nicolau. Aquesta via era el recorregut que, antigament, feia un tren per transportar la fusta des dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola.
El camí es bastant planer, en alguns trams de pedra, però no es difícil.


La Via del Nicolau
I veiem l’atractiu turístic de la ruta, el pont de 35 metres que penja de cables. Quan passem per sobre trontolla en l'aire i ens agafem amb por.



Tots sobre el pont

Des d’aquesta alçada es veu tota la vall i el poble de Bagà, amb un fons de muntanyes.



Vista des del pont

Seguim mes enllà, passem per un túnel que travessa la muntanya i ens trobem poc després amb una vagoneta que ha estat recuperada com mostra de la utilitat de la via.


Sortint del túnel

La vagoneta

Ens endinsem una mica mes enllà i tornem desfent el camí, per arribar a Sant Joan de l’Avellanet, on hi ha una zona de picnic i una font.
Aquí creiem que es perfecte per dinar i avui hem vingut preparats per passar tot el dia.
De picnic envoltats de muntanyes
 


Parem taula i,  després d’un bon dinar, alguns aprofiten per fer una petita becaina
Ara, els dies són llargs i encara ens queda tarda per estirar el recorregut i pensem acostar-nos a la riba del riu Bastareny, pels voltants de les font d’Adou, on un altre dia ja havíem estat.


Des del mirador

Toquem l’aigua. Alguns amb mans i peus. És freda i transparent.
Peus a l'aigua

 
I, quan la tarda va caient, recordem que hem de tornar


Com flor d'un dia, l'entorn s'esvaeix