'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 27 de gener del 2019

A ritme de vals a Viena

Data de la sortida 11 gener 2019


Nova excusa per escapar-se uns dies. Curiositat pels antics imperis. Buscar diferències. Trobar símils. Algo mes de dues hores entre núvols i als nostres peus una de les capitals mes antigues d’Europa.

Després de travessar muntanyes enfarinades a vista d’ocell, ens rep un sol quasi tan brillant com el que hem deixat. També fred i ens equipem per les llargues estones de carrer que ens espera. Un grau de temperatura, amb una sensació tèrmica de -4 graus.


Sobrevolant muntanyes blanques
Si ens remuntem a la història. No només ha passat el temps per Viena. Romans, germans i turcs, des de Ricard cor de Lleó, la Casa d’Habsbug, Solimán el Magnífic i el mateix Napoleó. Setges i batalles han anat deixant la seva empremta i han anat transformant la seva història.
Quasi totes les històries de regnats i imperis van lligades a residències reials i palaus, testimonis de la vida dels personatges i dels fets històrics de cada època.

A Viena trobem tres emblemàtics palaus, herència d’una època brillant.

El Palau Belvedere

Conjunt d’estil barroc, format per dos palaus, Belvedere de Dalt i Belvedere de baix, units per uns jardins que l’hivern ha amagat el seu colorit. Construit com residència d’estiu   d’estiu del Príncep Eugeni de Saboia. A la seva mort va ser adquirit per l’emperadriu Maria Theresian i  actualment guarda el museu d’art. 

Belvedere de dalt
El palau Belvedere
Els jardins Belvedere

Cap el 1867, després del Compromís amb Hongria, Viena es converteix en un centre cultural, artístic, polític, industrial i financer a nivell mundial.
Entre 1848 i 1916, sota la regencia de l’emperador franz Joseph, Viena viu la època mes esplendorosa. Valsos a la Opera Nacional, intelectuals com Sigmund Freud i el seu psicoanàlisi, Otto Bauer i el seu pensament polític, el moviments artístic modernista, pintors, arquitectes

La primera guerra mundial, un període democràtic republicà i la segona guerra mundial aniria transformant Austria i Viena.

El palau Hofburg

Al palau Hofburg Hitler va pronuncia el seu primer gran discurs als vienesos.

Aquest conjunt arquitectònic recull els espais imperials, diversos museus, una capella i una església, la biblioteca nacional, l’escola d’hivern d’equitació i fins i tot el despatx del president d’Àustria.


Però abans d’arribar a ser centre de peregrinació turística, aquest palau va ser la residència dels Habsburg durant més de 600 anys. I una de les mes importants residents va ser l’emperadriu Maria Theresian. Archduchess d’Àustria, Emperadriu del sacro imperi romà germàtic i reina d’Hongria i bohèmia. Única dona que va ostentar el poder en els territoris dels Habsburg. Es va casar amb Franz I i van tenir 16 fills. Només a la seva filla preferida, Maria Cristina, la va deixar casar per amor, la resta ho van fer per aliances polítiques. Va estimar molt al seu marit, però va patir molt amb les seves infidelitats. Quan va quedar vídua es va retirar de la vida social i només va vestir de negre. Els seus restes descansen a la cripta imperial de Viena.

Hofburg Wien Imperial Palace
En Burggarten es trobem els jardins adjacents al Palau Hofburg, en l’espài que havien ocupat antigues muralles, anomenat Kaisergarten (jardi de l’emperador), fins el 1918 que va deixar de ser privat i va passar a ser anomenat Volksgarten (jardí del poble).

Aquí veiem les escultures dels emperadors Franz I, i Franz Joseph I, la casa de les palmeres, la casa de les papallones, la plaça dels herois...

La casa de les Palmeres i la casa de les Papallones
L'arxiduc Carles d'Austria-Teschen. Darrere, les torres de l'ajuntament
Accés al Hofburg Wien Imperial Palace
L’emperadriu Elisabeth, coneguda popularment com Sissí va compartir la vida de palau amb Franz Joseph I, però se li va fer difícil adaptar-se a l’etiqueta de la cort. Va ser rebel, culta i es va mantenir allunyada de la vida pública. Al marge de l’edulcorada imatge que ens va mostra d’ella la trilogia de pel·licules sobre Sissí, sembla ser que es va preocupar més per la seva bellesa que per la seva familia i les obligacions d’emperadriu. Constantment estava fens severes dietes per mantenir-se prima i el seu cabell requeria tota la seva atenció i cuidats. Als pocs anys de casada va perdre l’interès pel seu marit i es va dedicar a viatjar. En un dels seus passejos per llac Leman de Ginebra un anarquista italià li va clavar un estilet en el cor i va acabar amb la seva vida. Però no amb la seva llegenda. 

L'emperadriu Elisabeth
Busco en cada escultura, en cada imatge de la popular emperadriu el somriure de l’actriu que es va posar a la seva pell. La història ho nega, però per mí, Sissí sempre tindrà el rostre de Romy Schenider.

Volksgarten. Al fons, el museu d'història natural
Una estranya exposició en els jardins Volksgarten
El palau Schönbrunn

Conegut com el Versailles vienés. L’emperadriu Maria Theresian va convertir aquest palau en residència d’estiu dels Habsburg i va procedir a la seva ampliació. De estil rococó en el seu interior i envoltat de magnífics jardins.

Els rosals que l'hivern ha despullat. Tornaran a vestir-se de color quan la primavera desperti
El palau Schönbrunn
Els jardins

La "glorieta" i als seus peus la font de Neptú

El palau i la ciutat

No nedan, llisquen pel gel de la font
Va ser Franz Joseph I d’Austria qui va ensorrar les muralles de la ciutat, obrint una nova avinguda, la Ringstrasse, que s’ompliria d’edificis tan emblemàtics com l’Opera, l’ajuntament, el Parlament, la Borsa...

Per descobrir Viena amb els nostres ulls de turistes només cal recórrer la Ringstrasse. Es l’avinguda més important de la ciutat i es va construir on estava l’antiga muralla.  Aquí ens anem  trobant  tot un seguit d’obres arquitectòniques que donen esplendor a aquesta freda ciutat.

La Universitat de Viena
Esglèsia de S. Carles Borromeo
L'Opera House de Wien
El cafè de l'Opera
L'hotel Sacher. Entrada obligada

Irresistible la tarta Sacher
El pavelló de secessió
Aquest pavelló, és una sala d'exposicions d'arquitectura trencadora. Destaca la seva cúpula a l'entrada, amb les màscares de tres gorgònies que representen les tres formes d'art: arquitectura, pintura i escultura.

Papyrysmuseum
L'esglèsia dels Caputxins. Guarda la Cripta Reial
Impressionant l’edifici de l’Ajuntament. D’estil neogòtic. A dalt de la seva torre es troba el Rathausmann, una escultura daurada de 3,5 metres d’altura que representa la figura d’un portaestandart, que s’ha convertit en un símbol de Viena.

L'Ajuntament
El Burgtheather
Un dels museus mes representatius de Viena és l’Albertina, construït en una de les darreres seccions que es mantenien en peu de les muralles de Viena.

Albertina
I un altre cop les obres no ens deixen veure tota l’arquitectura vienesa. Aquest cop ens quedem sense fotografiar la estatua de Palas Atenea, la deesa de la saviesa del Parlament de Viena. Edifici d’estil grec, dissenyat per Theophil von Tausen, construït entre 1873 i 1883.

Les cariatides del Parlament
A la Stphanplatz s’aixeca majestuosa la catedral de St. Stephan. Sobre les ruïnes de dos esglèsies anteriors. Ha seguit diferents estils artístics i destaca la seva teulada composta per teules esmaltades en diversos colors formant un dibuix de deu colors en ziga zaga.

La taulada de St. Stephan
St. Stephan
Una altra peculiaritat de Viena és l’innombrable quantitat de places de la ciutat

Mozartplatz
L'estació de tren en Karlsplatz
St. Elisabeth platz, amb la seva esglèsia
Ballhaus platz
El palau reial en Michelerplatz
El príncep Eugen de Saboia a la Heldenplatz
No ens oblidem de la plaça Schwarzenbergplatz. A prop dels jardins Belvedere, amb el seu monument en honor als caiguts a la guerra. Un semicercle de columnes que acompanyen al monument i una gran font de 35 aixetes, amb les aigües mes altes de Viena

L'estàtua equestre de Karl Philip fürst zu Schwarzenberg, que dona nom a la plaça

Monument al soldat rus a Schwarzenbergplatz
I l’altra cara de la moneda és conèixer  la part més moderna de la ciutat. El parc de ciència i tecnologia en la Donan City.  Al marge esquerra del riu Danubi, un conjunt d’edificis conformen el projecte de l’arquitecte austríac Johann Staber.

Edificis en el Austria Center Wien
Tech Gate Wien
Aqui trobem l’oficina de las Nacions Unides (Viena és la tercera seu UNO)

Oficina de les Nacions Unides
I també la Donauturm o Danube tower, en el Donaupark. Però haurem de desistir de dinar en el seu restaurant, contemplant la ciutat des de els seus 170 metres d’alçada. La torre esta tancada per obres de manteniment.

Danube Tower
Aprofitem per recorre el Donaupark esquivant el vent que intenta traspassar els nostres embolcalls. Pocs passejants i els vienesos amb que ens creuem s’amaguen darrera els seus barrets i bufandes.

Fugint del fred
El tranvia ens porta fins la  Hundertwasserhaus. Un conjunt residencial municipal construït entre 1983 i 1985 que agafa el nom de Friedeusreich Hundertwasser, el projectista.  Es una combinació de pisos i façanes ondulants, amb obertures irregulars, colorista i plena de vegetació que, en primavera llueix de forma especial.
Casa Hundertwaser
Les finestres
Cada apartament te accés a una mica de la natura i les finestres amaguen l’ànima de Hundertwasserhaus, cada una diferent.
I entre tanta arquitectura imperial, entre violins, músics i lluents vestits que es mouen a ritme de vals s’amaga també la Viena moderna, els amplis carrers plens de botigues de conegudes marques comercials. Llums, aparadors, gent i el fred que no ens abandona
La Viena mes modesna i comercial

El carrer Graben
En el mateix carrer Graben s’aixeca majestuosa i daurada la “Columna de la pesta”, un embull de petites estàtues erigida en agraïment al rei Leopold I, qui no va fugir de la ciutat durant la pesta de 1679.

Columna de la Pesta
I no podem deixar Viena sense acostar-nos al Danubi. Mentre ressonen a les nostres oïdes les notes del famós vals, busquem el blau de les seves aigües.

No es blau


I ens emportem un dels missatges trobats al Volksgarten