Data de la sortida 11 gener 2019
Nova excusa per escapar-se uns dies. Curiositat pels antics imperis. Buscar
diferències. Trobar símils. Algo mes de dues hores entre núvols i als nostres
peus una de les capitals mes antigues d’Europa.
Després de travessar muntanyes enfarinades a vista d’ocell, ens rep un sol
quasi tan brillant com el que hem deixat. També fred i ens equipem per les
llargues estones de carrer que ens espera. Un grau de temperatura, amb una
sensació tèrmica de -4 graus.
|
Sobrevolant muntanyes blanques |
Si ens remuntem a la història. No només ha passat el temps per Viena.
Romans, germans i turcs, des de Ricard cor de Lleó, la Casa d’Habsbug, Solimán
el Magnífic i el mateix Napoleó. Setges i batalles han anat deixant la seva
empremta i han anat transformant la seva història.
Quasi totes les històries de regnats i imperis van lligades a residències
reials i palaus, testimonis de la vida dels personatges i dels fets històrics
de cada època.
A Viena trobem tres emblemàtics palaus, herència d’una època brillant.
El Palau Belvedere
Conjunt d’estil barroc, format per dos palaus, Belvedere de Dalt i
Belvedere de baix, units per uns jardins que l’hivern ha amagat el seu colorit.
Construit com residència d’estiu
d’estiu del Príncep Eugeni de Saboia. A la seva mort va ser adquirit per
l’emperadriu Maria Theresian i
actualment guarda el museu d’art.
|
Belvedere de dalt |
|
El palau Belvedere |
|
Els jardins Belvedere |
Cap el 1867, després del Compromís amb Hongria, Viena es converteix en un
centre cultural, artístic, polític, industrial i financer a nivell mundial.
Entre 1848 i 1916, sota la regencia de l’emperador franz Joseph, Viena viu
la època mes esplendorosa. Valsos a la Opera Nacional, intelectuals com
Sigmund Freud i el seu psicoanàlisi, Otto Bauer i el seu pensament polític, el
moviments artístic modernista, pintors, arquitectes
La primera guerra mundial, un període democràtic republicà i la segona
guerra mundial aniria transformant Austria i Viena.
El palau Hofburg
Al palau Hofburg Hitler
va pronuncia el seu primer gran discurs als vienesos.
Aquest conjunt arquitectònic recull els espais imperials, diversos museus,
una capella i una església, la biblioteca nacional, l’escola d’hivern d’equitació
i fins i tot el despatx del president d’Àustria.
Però abans d’arribar a ser centre de peregrinació turística, aquest palau
va ser la residència dels Habsburg durant més de 600 anys. I una de les mes
importants residents va ser l’emperadriu Maria Theresian. Archduchess
d’Àustria, Emperadriu del sacro imperi romà germàtic i reina d’Hongria i
bohèmia. Única dona que va ostentar el poder en els territoris dels Habsburg.
Es va casar amb Franz I i van tenir 16 fills. Només a la seva filla preferida,
Maria Cristina, la va deixar casar per amor, la resta ho van fer per aliances
polítiques. Va estimar molt al seu marit, però va patir molt amb les seves
infidelitats. Quan va quedar vídua es va retirar de la vida social i només va
vestir de negre. Els seus restes descansen a la cripta imperial de Viena.
|
Hofburg Wien Imperial Palace |
En Burggarten es trobem els jardins adjacents al Palau Hofburg, en l’espài
que havien ocupat antigues muralles, anomenat Kaisergarten (jardi de
l’emperador), fins el 1918 que va deixar de ser privat i va passar a ser
anomenat Volksgarten (jardí del poble).
Aquí veiem les escultures dels emperadors Franz I, i Franz Joseph I, la
casa de les palmeres, la casa de les papallones, la plaça dels herois...
|
La casa de les Palmeres i la casa de les Papallones |
|
L'arxiduc Carles d'Austria-Teschen. Darrere, les torres de l'ajuntament |
|
Accés al Hofburg Wien Imperial Palace |
L’emperadriu Elisabeth, coneguda popularment com Sissí va compartir la vida
de palau amb Franz Joseph I, però se li va fer difícil adaptar-se a l’etiqueta
de la cort. Va ser rebel, culta i es va mantenir allunyada de la vida pública.
Al marge de l’edulcorada imatge que ens va mostra d’ella la trilogia de
pel·licules sobre Sissí, sembla ser que es va preocupar més per la seva bellesa
que per la seva familia i les obligacions d’emperadriu. Constantment estava
fens severes dietes per mantenir-se prima i el seu cabell requeria tota la seva
atenció i cuidats. Als pocs anys de casada va perdre l’interès pel seu marit i
es va dedicar a viatjar. En un dels seus passejos per llac Leman de Ginebra un
anarquista italià li va clavar un estilet en el cor i va acabar amb la seva
vida. Però no amb la seva llegenda.
|
L'emperadriu Elisabeth |
Busco en cada escultura, en cada imatge de la popular emperadriu el
somriure de l’actriu que es va posar a la seva pell. La història ho nega, però
per mí, Sissí sempre tindrà el rostre de Romy Schenider.
|
Volksgarten. Al fons, el museu d'història natural |
|
Una estranya exposició en els jardins Volksgarten |
El palau Schönbrunn
Conegut com el Versailles
vienés. L’emperadriu Maria Theresian va convertir aquest palau en residència
d’estiu dels Habsburg i va procedir a la seva ampliació. De estil rococó en el
seu interior i envoltat de magnífics jardins.
|
Els rosals que l'hivern ha despullat. Tornaran a vestir-se de color quan la primavera desperti |
|
El palau Schönbrunn |
|
Els jardins |
|
La "glorieta" i als seus peus la font de Neptú |
|
El palau i la ciutat |
|
No nedan, llisquen pel gel de la font |
Va ser Franz Joseph I d’Austria qui va ensorrar les muralles de la ciutat,
obrint una nova avinguda, la Ringstrasse, que s’ompliria d’edificis tan
emblemàtics com l’Opera, l’ajuntament, el Parlament, la Borsa...
Per descobrir Viena amb els nostres ulls de turistes només cal recórrer la
Ringstrasse. Es l’avinguda més important de la ciutat i es va construir on
estava l’antiga muralla. Aquí ens anem trobant
tot un seguit d’obres arquitectòniques que donen esplendor a aquesta
freda ciutat.
|
La Universitat de Viena |
|
Esglèsia de S. Carles Borromeo |
|
L'Opera House de Wien |
|
El cafè de l'Opera |
|
L'hotel Sacher. Entrada obligada |
|
Irresistible la tarta Sacher |
|
El pavelló de secessió |
Aquest pavelló, és una sala d'exposicions d'arquitectura trencadora. Destaca la seva cúpula a l'entrada, amb les màscares de tres gorgònies que representen les tres formes d'art: arquitectura, pintura i escultura.
|
Papyrysmuseum |
|
L'esglèsia dels Caputxins. Guarda la Cripta Reial |
Impressionant l’edifici
de l’Ajuntament. D’estil neogòtic. A dalt de la seva torre es troba el
Rathausmann, una escultura daurada de 3,5 metres d’altura que representa la
figura d’un portaestandart, que s’ha convertit en un símbol de Viena.
|
L'Ajuntament |
|
El Burgtheather |
Un dels museus mes
representatius de Viena és l’Albertina, construït en una de les darreres
seccions que es mantenien en peu de les muralles de Viena.
|
Albertina |
I un altre cop les obres no ens deixen veure tota l’arquitectura vienesa.
Aquest cop ens quedem sense fotografiar la estatua de Palas Atenea, la deesa de
la saviesa del Parlament de Viena. Edifici d’estil grec, dissenyat per Theophil
von Tausen, construït entre 1873 i 1883.
|
Les cariatides del Parlament |
A la Stphanplatz s’aixeca majestuosa la catedral de St. Stephan. Sobre les
ruïnes de dos esglèsies anteriors. Ha seguit diferents estils artístics i
destaca la seva teulada composta per teules esmaltades en diversos colors formant
un dibuix de deu colors en ziga zaga.
|
La taulada de St. Stephan |
|
St. Stephan |
Una altra peculiaritat de
Viena és l’innombrable quantitat de places de la ciutat
|
Mozartplatz |
|
L'estació de tren en Karlsplatz |
|
St. Elisabeth platz, amb la seva esglèsia |
|
Ballhaus platz |
|
El palau reial en Michelerplatz |
|
El príncep Eugen de Saboia a la Heldenplatz |
No ens oblidem de la plaça Schwarzenbergplatz. A prop dels jardins
Belvedere, amb el seu monument en honor als caiguts a la guerra. Un semicercle
de columnes que acompanyen al monument i una gran font de 35 aixetes, amb les
aigües mes altes de Viena
|
L'estàtua equestre de Karl Philip fürst zu Schwarzenberg, que dona nom a la plaça |
|
Monument al soldat rus a Schwarzenbergplatz |
I l’altra cara de la moneda és conèixer la part més moderna de la ciutat. El parc de
ciència i tecnologia en la Donan City. Al marge esquerra del riu Danubi, un conjunt
d’edificis conformen el projecte de l’arquitecte austríac Johann Staber.
|
Edificis en el Austria Center Wien |
|
Tech Gate Wien |
Aqui trobem l’oficina de
las Nacions Unides (Viena és la tercera seu UNO)
|
Oficina de les Nacions Unides |
I també la Donauturm o Danube tower, en el Donaupark. Però haurem de
desistir de dinar en el seu restaurant, contemplant la ciutat des de els seus
170 metres d’alçada. La torre esta tancada per obres de manteniment.
|
Danube Tower |
Aprofitem per recorre el Donaupark esquivant el vent que intenta traspassar
els nostres embolcalls. Pocs passejants i els vienesos amb que ens creuem
s’amaguen darrera els seus barrets i bufandes.
|
Fugint del fred |
El tranvia ens porta fins la
Hundertwasserhaus. Un conjunt residencial municipal construït entre 1983
i 1985 que agafa el nom de Friedeusreich Hundertwasser, el projectista. Es una combinació de pisos i façanes
ondulants, amb obertures irregulars, colorista i plena de vegetació que, en
primavera llueix de forma especial.
|
Casa Hundertwaser |
|
Les finestres |
Cada apartament te accés a una mica de la natura i les finestres amaguen
l’ànima de Hundertwasserhaus, cada una diferent.
I
entre tanta arquitectura imperial, entre violins, músics i lluents vestits que
es mouen a ritme de vals s’amaga també la Viena moderna, els amplis carrers
plens de botigues de conegudes marques comercials. Llums, aparadors, gent i el
fred que no ens abandona
|
La Viena mes modesna i comercial |
|
El carrer Graben |
En el mateix carrer Graben s’aixeca majestuosa i daurada la “Columna de la
pesta”, un embull de petites estàtues erigida en agraïment al rei Leopold I,
qui no va fugir de la ciutat durant la pesta de 1679.
|
Columna de la Pesta |
I no podem deixar Viena sense acostar-nos al Danubi. Mentre ressonen a les
nostres oïdes les notes del famós vals, busquem el blau de les seves aigües.
|
No es blau |
I ens emportem un dels missatges trobats al Volksgarten