'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 30 de març del 2014

Sant Vicenç de Montalt-Sant Pol de Mar

Data de la sortida 29 de març 2014


Despunta un dia ennuvolat, amb amenaça de pluja i molt vent, però no fa gaire fred. I tornem al punt on ens vam quedar la setmana passada: Caldes d’Estruc. Seguim la costa del Maresme
El vent
 
Recorrem la solitària platja de Sant Vicenç de Montalt en direcció a Arenys de Mar. Quan topem amb les roques ens hem de desviar per un caminet paral·lel a la carretera.
 
Sant Vicenç de Montalt
 
Al fons Arenys de Mar
 
Entre la sorra, un búnquer

 
I, quan ens cansem del soroll dels cotxes, donem mitja volta i desfem el camí .



Les ones trenquen contra les roques

I, després, es retiren lentament

 
I com què encara hi ha temps, agafem el cotxe per anar directament a Sant Pol de Mar. Ha passat molt de temps des de la darrera visita a aquest poblet costaner. Recorrem l’Avinguda del Dr. Furest.

A l’hivern, els passeigs marítims tenen un color especial. Inspiren, murmuren, omplen la solitud i desperten la nostàlgia.

I trobem un balcó des d’on contemplar l’espectable del mar enfurismat pel vent.


En primera fila



I les onades tornen



I tornen ...

 
Passegem pels carrerons del poble. Li fem una ullada al menú que ofereix la Carme Ruscalleda, del Restaurant Sant Pau. I seguim per la pujada de Sant Pau, cap a l’ermita de Sant Pau.


L'ermita de Sant Pau
 
Malauradament està tancada, no podem veure el seu interior. Però des d’aquí es veuen totes les taulades del poble, el tren que, com un cuc, segueix el mar, sense arribar a tocar-lo.

En el mur de l'ermita


El vent es cola entre les branques, despullades i sense protecció

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada