'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 15 de març del 2014

Parc de la Serralada del Litoral

Data de la sortida 15 de març de 2014


Previsions climatològiques pel cap de semana que s’han d’aprofitar. Improvisem una ruta propera, fàcil i tan llarga com vulguem. I decidim, el parc de la Serralada del Litoral. Reuneix les tres condicions i a mes a mes podrem veure el mar, que sempre es reconfortant.

Aquesta serralada és un gran parc verd entre el Vallès Oriental i el Maresme. Esta constituït per tres unitats ben diferenciades: la Conreria, El massís de Sant Mateu i el massís de Cellecs.

El nostre objectiu serà el cim de Sant Mateu, per visitar l’ermita del mateix nom.

La primavera ja despunta

Ens arribem fins el terme municipal de Vallromanes i comencem la suau pujada.
Aviat toparem amb Can Gurguí, on decidim menjar els entrepans que portem demanant unes cerveses.

"Bocata" a Can Gurguí


Vistes des de Can Gurguí

I seguim caminant

Pel camí trobem un bon grapat d'espàrrecs



I saludem l'estilitzat eucaliptus
  
A mesura que pujem el mar es va engrandint als nostres ulls i, tot i que el dia es radiant, hi ha una mica de boirina que enterboleix el paissatge.

La costa fins a Barcelona
 
L’hiven ha deixat  el bosc sec i trist. I també les fonts.


Font del Botxer

Pel camí molts ciclistes en van avançant i alguns neòfits genets.

I quan arribem al mirador de la Cornisa descobrim que podem abastar des de Barcelona fins a Vilanova del Vallès  passant per un munt de turons (d’en Boscar, La Conreria, de Ca l’Andreu, de Can Colomer, Montserrat, La Mola ...)  i pobles com Alella, Teià...


Al fons, mar i muntanya


Al mirador de la Cornisa

Des d’aquí no està gaire lluny l’ermita de Sant Mateu. Seguim el camí que puja. Es molt petita. Esta oberta i podem veure el seu minúscul interior.


L'ermita de Sant Mateu

I per no deixar-nos res sense veure ens endinsem una mica en el bosc, a l’esquerre de l’ermita i baixem un caminet una mica tortuós per acabar a la font de Sant Mateu.

La Font de Sant Mateu

I, ara sí, quan hem aconseguit totes les fites, girem cua i comencem a baixar.

Camí de tornada
 
L'hivern s'allunya
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada