Modernisme

 17 d'abril 2021

Segueixen els dies estranys, de boca tapada amagant somriures i ales trencades que no ens deixen volar mes enllà d’aquest cercle invisible. Però tot i els nostres límits ens cal moviment  per no oblidar que seguim actius que la bombolla es va fent gran i un dia petarà i tornarem a ser el que érem, tornarem a tocar, tornarem a abraçar.

I, mentrestant avui decidim trepitjar asfalt. Perquè els foscos núvols no aconsellen camins de muntanya i perquè és a les ciutats on podem trobar trossets d’història.

Descobrim el refugi d’estiu dels barcelonins del segle XIX a La Garriga. La burgesia catalana es fa construir grans torres modernistes escampades al llarg del Passeig i entre els carrers principals de La Garriga, on gaudeixen d’estius tranquils i agradables.

El Passeig

El carrer comercial

La font Pou Calent

Arquitectes de la època, com Joaquim Raspall deixen la seva empremta en construccions que encara perviuen.

Casa Raspall, de 1903

Les finestres de Casa Raspall

Decidim recórrer la ruta del modernisme, inclosos els balnearis d’aigües termals que, per cert, no ens aniria gaire malament gaudir d’alguna relaxant sessió. 

Balneari Blancafort

Vil·la Trianon

Teatre de La Garriga, inaugurat el 19 de setembre de 1926

Detalls modernistes

Can Durall, de 1905

Casa Barraquer, de 1912

La Torre Iris

Balcó de la Torre Iris

La Bombonera

Casa Ramos, 1886-1924

Casa Barbey, de 1910

Balcó de Casa Barbey

Casa Sallent

Casa Josep Reig, 1912

Després, una petita passejada sortint de la vil·la ens acosta al conjunt històric format per l’església parroquial, els edificis de la domeria i el cementiri de Sant Esteve de la Doma.

Un temple fortificat amb una portalada d’accés d’estil gòtic dintre del qual la peça de mes valor artístic és el magnífic retaule gòtic de finals del segle XV

La Doma

Entrada a La Doma

I ens allunyem del modernisme, per tornar a la modernitat......