9 Maig 2021
Dintre de les petites sortides, mai haguéssim pensat que Sant Fost de
Campcentelles ens podria sorprendre tant.
Arribem en cotxe fins Sant Fost i, sota un cel ennuvolat comencem a
caminar. Deixem enrere el cementiri i ens endinsem per un dels molts caminets
que es perden entre la vegetació.
Deixem a un costat els horts de Can Torrens vell i, no gaire lluny, trobem
l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
D’estil romànic, havia estat parròquia del nucli de Cabanyes, fusionada al
1504 a la de Sant Fost.
 |
| Sant Cebrià de Cabanyes |
Tenim sort i trobem la porta oberta als curiosos com nosaltres.
Dintre, el silenci i la llum que es cola per les petites finestres i que
deixa veure uns bancs on ja fa temps que ningú seu i un retaule com únic
element decorant les parets d'antiga pedra.
 |
| L'interior de l'església |
Seguim el camí, deixant l’ermita a la nostra dreta i hem de grimpar una
mica per una petita escletxa a l’esquerra del camí. Seguim endavant fins
trobar-nos amb un paisatge que ens sorprèn a tots.
 |
| El llac de la pedrera de Can Donadeu |
Les parets blanques de la muntanya envolten les tranquil·les aigües d’un llac
artificial. El llac de la pedrera de Can Donadeu.
 |
| La llum i l'aigua |
Per una estona surt el sol i dona escalf al paisatge del tot inesperat.
De tornada ens passem pel barri de Sant Pere, on podem veure als jardins de
Cam Torrens, el que queda de la vella església de Sant Fost.
 |
| Les restes de la vella església de S. Fost |
Tan vella que va ser al 978 que es troba la primera menció escrita d’aquesta
parròquia. Al 1142 l’església es consagrada. Annexionada a la veïna parròquia
de St. Cebrià de Cabanyes al 1504. El 1896 s’amplia el temple amb la
construcció de la capella del Santíssim. Al 1936 és assaltada, cremada i
derruïda per aprofitar les seves pedres.
Al 1981 els veïns del barri de St. Pere van netejar i treure a la llum les
ruïnes que avui es poden veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada