Tornem a
Collsuspina i ens arribem a les coves del Toll
El dia es
desperta fred, desprès d’una setmana freda, però es preveu que millori.
Comencem a veure
els senyals d’una nit excessivament freda.
L’aigua que trobem s’ha fet gel. Semblen petites pistes de patinatge.
 |
| L'aigua cristal·lina, mai millor dit |
La ruta és com
una passejada, el camí es fàcil, amb pocs desnivells i el podem estirar en el
temps a la nostra conveniència.
Surt el sol i el
dia es va escalfant.
Esperàvem trobar
molta mes aigua després de les pluges i nevades però només el rierol i petites llacunes. La
humitat de la nit deixa senyals en els camins i ens empastifa les botes.
Fem un descans per
esmorzar i reprenem el camí.
Els jerseis
comencen a fer nosa.
Comparem l’entorn
amb l’altre vegada que vam venir, a finals del 2011. Hi ha molt poques bales de
palla i tenen un color fosc, ben diferent del groguenc que havíem vist.
Decidim girar cua
i fer el camí de tornada, per arribar al migdia.
Ens resulta
curiós que, per primera vegada, en tot el recorregut no ens hem trobat cap
altre caminant. Potser les previsions meteorològiques han tret els ànims.
 |
| El bosc despullat |
 |
| Curiós arbust |
Per acabar, petit
refrigeri al bar del poble mentre sentim els trabucaires i el ball de la sardana
(estan de festa a Collsuspina).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada