Data de la sortida 17 de març de 2013
El dia es desperta humit i trist, després d’una nit de pluja. Potser és una mica
arriscat sortir d’excursió tot i les previsions meteorològiques. Però si la
cosa empitjora sempre ens queda fer un esmorzar de forquilla i tornar-nos cap a
casa.
Som valents, ens agrada el risc... tirem cap a la muntanya!! Farem via fins
a Torelló i d’allà en direcció a Vidrà, amb la intenció de fer una ruta de uns
10 km. per arribar al santuari de Bellmunt. Però la intensa boira i el dia poc
amigable ens fa apurar la pujada amb el cotxe i deixar només un petit tram per
fer a peu.
 |
La boira difumina les imatges
|
La carretera es estreta, plena de corbes, sembla un circuit retallant la
muntanya.
 |
La pujada
|
Trobem algun ciclista animós pedalant amb esforç i cavalls pasturant lliurement.
 |
Ens ignoren
|
 |
| El santuari de Bellmunt |
A mes
de 1200 metres d’altura i en un dia clar, el paisatge ha de ser fantàstic. Es
podria veure fins i tot Montserrat, però la boira fa difícil perfilar les
muntanyes.
 |
Les muntanyes s'amaguen
|
Sembla fum escampat per la vall i els cim de les muntanyes es veuen
retallats pels núvols.
 |
Només es veu el cim
|
Fa fred. Visitem la capella de la Mare de Déu i entrem en el refugi que
també és bar-restaurant.
 |
A la porta del santuari
|
No gaire gran, taules amb estovalles de quadres i ens
cruspim unes torrades amb botifarres, truita de seva i pèsols amb mandonguilles.
El fred desperta la gana.
 |
Una part de l'antiga capella
|
Quan acabem i tornem a sortir la boira ha pujat mes amunt i ens deixa veure
una part del paisatge, però els cims encara s’amaguen i el fred es deixa
sentir.
 |
Podem veure la vall
|
 |
I les muntanyes
|
 |
Però tenim molt fred
|
Tornem cap el cotxe, però encara ens queda dia per aprofitar i el temps, sembla que no empitjora.
 |
| Camí de baixada |
Per la carretera que va a Gombren ens arribem al terme municipal de Capdevànol per veure els gorgs del Torrent de la Cabana.
 |
Muntanya blanca, muntanya verda
|
Per un camí estret arribarem al senyal del Torrent de la Cabana, aquí
trobem una tanca que ens impedeix el pas i mentre intentem esbrinar per on anar
fins els gorgs, en Quim de Cal Paraire ens explica que es obligatori deixar el
cotxe al pàrquing municipal o be en la zona habilitada pels clients de la
formatgeria.
 |
| Simpàtic indicador |
Aparquem com a clients (la nostra intenció és visitar la formatgeria i
degustar els productes) i superem la barrera en direcció als gorgs.
 |
Camí dels gorgs
|
A poca distància ens trobem amb el gorg de la Cabana i una mica mes enllà,
després de travessar el torrent de la Cabana i passar per un prat que l’hivern
ha deixat pàlid i amb poca vida trobem
el gorg de la Tosca.
 |
El gorg de la Cabana
|
 |
El Torrent de la Cabana
|
 |
El gorg de la Tosca
|
 |
La Tosca
|
L’aigua va caient tranqui-la i solitària, esperant la primavera que farà créixer
el seu cabal quan desfaci la neu de les muntanyes.
 |
La Tosca
|
Ja de baixada visitem la formatgeria
Bac d’Estiula, tastem i comprem el formatge de cabra, que ens sembla magnífic, i
comprem iogurt i brossat.
 |
Els petits xais ens donen la benvinguda a Cal Paraire
|
La tarda va caient, comença a plovisquejar i comencem a fer camí cap a
casa.
Fem una parada a Vic i ens prenem una xocolata calenta amb coca, croissants i bunyols a la
pastisseria Masramón. Deliciós!!
Ara sí que podem donar per acabat el diumenge. El temps ha passat volant.
Començarem la setmana amb ganes!!
 |
| Cóm et puc retenir per què no caiguis? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada