Avui ens
encaminem cap a Sta. Eulalia de Ronçana i farem una passejada pel sender ronçanenc que segueix arran del riu Tenes.
Deixem el cotxe i seguim la ribera esquerra del riu. El camí és fácil però el que veiem no es gaire atractiu.
Riu Tenes |
L’hivern ha
apagat la brillantor dels colors i ens ha deixats arbres despullats de fulles i
camps grisos i tristos.
Camí planer |
Les canyes seques |
La escala ens acosta a l'aigua |
L'art mes enllà de la ciutat |
Els grafitti animen paisatge |
Quan ja portem
una bona estona tornem al punt de partida i agafem la direcció contrària a l’inici.
Ara sí que canvia
el paisatge. El verd s’imposa. La
vegetació és mes frondosa.
Alguns rètols
ens indiquen que s’està seguin un pla de millora de l’espai fluvial del riu
Tenes.
Trobem petits
ponts de fusta per on creuem el riu.
Passem per un
petit bosc.
Seguim un camí
planer i força concorregut.
Trobem a faltar
bancs que permetin seure a gaudir d’estones tranqui-les entre els arbres i la cantarella
de l’aigua.
Sense adonar-nos
arribem fins a la zona residencial i girem cua
tornant a creuar el riu.
En acabar la
caminada, com sempre, fem la cervesa,
aquesta vegada al càmping l’Esplanada, barrejant-nos amb els campistes.
El sol dibuxa la nostra imatge |
I, abans de
tornar cap a casa, ens acostem a la masia Can Gafa, on comprem mató, iogurts i
flams casolans, elaborats per la granja El Prat.
Can Gafa |
Eines endreçades |
L'estruç descansa |
Menjar solitari |
La primavera cada cop mes a prop |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada