'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 12 de juliol del 2020

Barcelona 2020

14 de Juny 2020


Tants dies tancats, amagant la por, reprimint les ganes d’abraçar, de tocar, de tenir a prop a tots aquells a qui estimem. Finalment la porta es va obrint i lentament comencem a respirar tot i que l’aire no és el mateix a través del filtre que transforma la nostra imatge en una incògnita.

No només ha canviat la nostra imatge, també el paisatge ha canviat i, fins i tot, la forma de mirar-lo.

Per això, avui volem mirar Barcelona sota aquesta nova perspectiva, establiments tancats, trànsit fluït, aparcaments disponibles, absència de turistes i passejants silenciosos. No és la millor cara de la ciutat, no és el futur  desitjable, només és el present que volem canviar.

I busquem un punt des d’on convertir-nos en ocells observadors. Pugem el  Turó de La Rovira per arribar al que tothom coneix com els búnquers. A 262 metres d’altura  i una vista de 360º de la ciutat.

Pujant el Turó
Imponent, la Sagrada Familia
La calitja del mar es cola entre els arbres

Nom equivocat, aquí no hi havia búnquers. Durant la guerra civil havia instal·lada una bateria antiaèria, posteriorment el barri es va omplir de barraques que, poc abans dels jocs olímpics de 1992 es van enderrocar. Actualment és un dels millors miradors de Barcelona que rep diàriament infinitat de visites de turistes.

Avui nosaltres ocupem el seu lloc, projectant  la mirada en la distància intentant veure l’edifici mes llunyà o el futur dels nostres dies, darrere la incertesa.


El Tibidabo
Al cim
El que queda de la bateria aèria
De baixada, murs que amaguen casones d'altre època

El sol i la tranquil·litat de la ciutat convida a seguir de visita. Aparcaments buits i portes obertes, per endinsar-nos al Park Güell, un dels emblemàtics paratges de Barcelona i, com quasi tot, amb una història a darrere.





Cap al 1900 es va iniciar la construcció d’aquest projecte encarregat a Antoni Gaudí per Eusebi Güell. Inicialment havia de ser una urbanització per famílies acomodades. Güell volia imitar els parcs residencials britànics, per això el va anomenar Park Güell, en anglés.

Al 1906 l’advocat Martin Trias Domenech va encarregar la construcció de la seva casa en un dels llocs mes elevats del complexe.


La casa Trias

En 1907, Eusebi Güell va convertir en la seva residència habitual l’antiga casa que ja existia quan va adquirir els terrenys, la casa Lleonard. Aquí durant molts anys va residir la família.

Al  1914 es va abandonar l’idea inicial de construir 60 cases (només s’havien construït dos) i es van aturar les obres, deixant  la zona convertida en un jardí privat.

La casa que es va construir com a mostra de l’urbanització va ser adquirida per Gaudí i, actualment, acull el museu  Gaudí.


Casa-museu Gaudí

Al 1918 va morir Eusebi Güell i els seus hereus van vendre el parc a l’ajuntament, al 1922. La casa de la família es va convertir en l’escola Baldiri Reixac.

Al 1984 va estar declarat patrimoni mundial de l’Unesco. I avui, 14 de juny de 2020 passegem entre columnes, viaductes i camins que es perden entre la vegetació de igual forma que natura i arquitectura es fonen en un atractiu equilibri.


Un dels viaductes
A l’entrada principal trobem els dos pavellons  que formen la porteria. El de l’esquerra feia les funcions de consergeria i el de la dreta era la residència del porter (la cada del guarda). Tots dos construïts amb la bóveda tabicada a la catalana, coberta de trencadís.

Els dos pavellons
La porteria
La casa del guarda
I, entre dos murs amb merlets esquivant les tanques que bolquen la zona en obres, podem, amb prou feines, fotografiar l’emblemàtic drac i l’escala principal.

Les merlets
El drac
El lloc mes espectacular del park és la terrassa amb vistes a la ciutat. Anomenada plaça de la Natura, és un espai envoltat per un enorme banc corbat decorat amb el peculiar trencadís  i una barana de ferro. Aquí, amb freqüència  es realitzaven actes catalanistes, balls de sardanes i actes de caràcter cívic i social.





A sota de la plaça de la Natura, 86 columnes estriades conformes la sala Hipóstila, destinada al mercat setmanal.

86 columnes
El sostre de la Sala Hipóstila



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada