'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


divendres, 13 de març del 2020

Cap Roig

Data 1 març 2020


Flors, pins, cactus palmeres, escultures, el mar i la música omplen aquest racó de la Mediterrània del que gaudim en un assolellat  i suau  dia d’hivern.
Avui només zona la seva música
Aquest penya-segat de Calella de Palafurgell que una curiosa parella va convertir en la seva llar.
Nicolai Voevodsky, un rus nat a la cort tsarista de Sant Petersburg i que va viure a Londres durant la revolució bolxevic, va conèixer a Doroty Webster i es va casar en segones núpcies .
Tots dos somiaven  amb viure en una casa a la Mediterrània.
Voevodsky es va convertir en promotor i arquitecte de xalets que eren decorats per la seva esposa, qui també dissenyava jardins. L’arquitectura i la jardineria van trobar aquí on fer realitat el seu somni
Així van aconseguir els diners per comprar 17 ha. de terreny costaner, Cap Roig.
A partir de 1929 van iniciar la construcció del seu projecte. Primer van ser els jardins que van obrir les seves portes al públic com jardí botànic, en 1934, i fins el 1974 no van acabar les obres del castell.
El propi Nicolai va dissenyar la mansió d’estil neomedieval. Popularment es coneix com “Cal Rus”.
El matrimoni va viure sempre a la finca. Nicolai va morir en 1975 i la seva esposa Doroty en 1980. Aleshores la finca va passar a ser patrimoni de Caixa Girona i després de l’Obra social de La Caixa, que ha anat incorporant escultures d’artistes contemporanis alhora que han promogut el prestigiós “Festival Jardins de Cap Roig”, on cada estiu una diversitat d’artistes deixen que la seva música i la seva veu es passegin pels  jardins acompanyades del murmuri del mar.
Accés als jardins
Entrem i iniciem un recorregut que destaca 22 punts d’interés.
Agafem el camí del castell, envoltat de gessamins, rosers i cedres.
Passeig de les Palmàcies
Un exemplar de ciques (original de Xina)
Arribem a les Palmàcies. Entre els pins, la línia de l’horitzó separa el mar i el cel, i petites palmeres voregen el camí. Geranis, hortènsies, gardènies, cactus, cireres i pomers nans.


Un poner nan
Una zona de pícnic i una altra vegada la vista es perd en la calma del mar.
La zona de picnic
El "Sense títol" de Moisés Villèlia, a prop del Castell

Trobem el castell en obres de restauració, i al seu costat la plaça del Festival, que funciona com auditori els mesos de juliol i agost.

El "Pic-nic" de Quim Domene, davant els murs del castell
  Escultures de diversos artistes flanquegen el Vial del Festival.
Vial del Festival
 
"2 artistas flamenques", de Xavier Corberó
 
"El cuc", de Jaume Plensa
  Places, placetes i miradors formen part d’un recorregut esquitxat d’escultures
Vista de la Terrassa de les Monges
 
El jardí dels Enamorats
 
La placeta del Te
 
"Platón", de Ana Mercedes Hoyos
  El Jardí del Coronel també guarda el treball d’alguns artistes.
"Agamenón III", Amadeo Gabino
 
"Almudena", de Miguel Berrocal
Arribem al Jardí del Caporal, on “La lluna i el núvol blanc” no es cansen mai de mirar al mar.
"La lluna i el núvol blanc", de Bonaventura Ansón
  Després l’entorn es transforma i multitud d’espècies de cactus ens envolten.
Al jardí dels cactus
 
Seient de la sogra (d'origen mexica)
 El recorregut ens porta a un dels punts mes atractius del jardins, el mirador de les Formigues. Un balcó obert al mar des d’on tenim una immillorable perspectiva sobre les illes Formigues.
El mirador de les Formigues
 
Les illes Formigues
 Petit arxipèlag format per quatre illots que al 1285 van ser testimonis de la “batalla de les Formigues” on l’esquadra catalana van enfonsar a la francesa.
Un altre perspectiva de les illes
 Seguim pel passeig dels geranis i trobem el mirador de la Lady. Aquest mirador amaga un petit entrant a la costa que es coneix com la “banyera de la rusa” on, diu la llegenda que es banyava despullada Doroty Webster.
El mirador de la Lady
I la darrera escultura, de Rosa Serra, sembla dedicada a l’artista creadora d’aquests jardins, la Doroty Webster
"Femme au jardín"
I aprofitem la proximitat de Calella de Palafurgell per gaudir d’una estona de sol mentre la  brisa enreda els cabells. Si hi ha alguna cosa millor que un dia d’estiu de mar i sol, és un dia d’hivern de mar i sol.
La platja de Calella, amb un mar sense ocupants
 
En un racò
 
I el record de les flors
  
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada