'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimarts, 19 de març del 2019

La mar abraça el riu

17 de març de 2019




El dia desperta i ens convida a sortir. La primavera s’avança . Abans d’adonar-nos l’estiu ja estarà aquí i amb ell la platja s’omplirà de cossos que canviaran   l’escalfor dels jerseis  per les carícies del sol. 
El riu Fluvià
En terres de l’Empordà seguirem el rastre d’el riu fins arribar al mar.


Camins
Seguim l’itinerari del riu Fluvià on s’alternen zones de conreus d’arbres fruitals i zones de vegetació als marges del riu, zones de descans per contemplar el paisatge.


Fileres inacabables

Ànecs, ocells i. fins i tot una illa, abans d’arribar al mar. Les aigües del Fluvià lentament van perdent resistència fins que es deixen abraçar per la bravura del mar
L'illa d'en Caramany
El Fluvià s'entrega a la Mediterrània

I, mentrestant em ve al cap retalls de la cançó de Sopa de Cabra

“...I anar a l’infern no m’interessa .....és molt més bonic l’Empordà”
Serpentejant dunes

Dunes en recuperació insinuen un desert molt lluny de la realitat. Cel, sol i mar i els somnis seran blaus. Son pocs els que avui es perden en aquest entorn. Abans que infinites tovalloles envaeixin l'espai. Abans que el xivarri acabi amb la serenor. Abans que la multitud un any mes s'apropiï dels aires mariners. Per un instant, será nostre el teu murmuri, ballaran per nosaltres les onades...
Sensació d'oblit

Una mica mes enllà i un tomb per l’Escala. El blau del mar es fa mes intens i la tramuntana comença a bufar.
Triangles blancs surant el mar


Perdre'ns aquí










1 comentari:

  1. Tere, molt bé ... Ens has descobert coses que no coneixiem, com la tramuntanada del 69 a Solus i poesia: "A la tarda toca platges de mar brava. En lluita contra el vent, estavellant la seva fúria contra les roques. Esquitxant el paisatge d’escuma blanca. Aquesta és la mar que m’agrada. La que miro buscant allò que no es veu, la que allunya intrusos, la que fa trontollar als mariners dins el vaixell, la que deixa sentir el seu incansable murmuri com notes de la cançó inacabada". Però haurem de repetir el dinar a Cap Sa Sal Luxury perquè no surt a la memòria 👏👏

    ResponElimina