'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 9 de setembre del 2017

Una mirada vertical al Congost de Mont-Rebei

Data de la sortida 25 d'agost 2017


Ara toca saldar un compte pendent i arribar-nos al Congost de Mont-Rebei.
Per poder fer camí des de primera hora del matí, decidim passar la nit a Puente de Montañana i, de pas, visitar Montañana, un petit poble medieval que, a través de les seves construccions de pedra ens transporta uns segles enrere. Situat a la província d’Osca, a la Ribagorza, però on es parla el català, al 1984 va ser declarat conjunt històric-artístic.


Montañana
Va ser un poble emmurallat, situat entre dos barrancs, el de Sant Miquel i el de Sant Joan.  A la part mes alta es pot veure el seu patrimoni romànic, amb carrers i cases de pedra i un pont gòtic de doble arcada sobre un rierol que discorre pel barranc de San Juan i  que divideix el poble.


El pont gòtic

Recorrem, primer, la part exterior acostant-nos a la Torre de la Mora i a l’ermita de San Juan
La torre de la Mora
Ermita de San Juan
De pujada!!

A la part alta podem trobar la torre de la presó i l’església de Ntra. Sra. De Baldós. Contruida al s. XII sobre la antiga construcció dedicada a S. Martin i S. Ponce.
Carrers de pedra que ens porten al conjunt del recinte
Accés al recinte inferior


La torre de la presó
Accés al recinte superior
Ntra. Sra. de Baldós
Ermita de S. Juan des del punt mes alt de Montañana
De tornada a Puente de Montañana veiem el pont que, potser, justifica el seu nom.



El pont de Puente de Montañana
I ben puntuals, al matí, enfilem cap el nostre objectiu. Barrets, aigua i calçat apropiat i la càmera a punt per no deixar res sense fotografiar.
Des del mirador de les Llúdrigues observem, en la distància, on comença el congost.


La serra del Montsec tallada pel congost
El Noguera Ribagorça

Quan ens anem apropant veiem els efectes d’aquest estiu tan sec. Les aigües del Noguera Ribagorça han retrocedit considerablement. Tenen un color marronós que les integra en un paisatge de terres quarterades i vegetació assedegada.
El riu
Traces de la sequera
Una part del paisatge

El congost de Mont-Rebei és un espai d’interés natural del Montsec, declarat Refugi de Fauna Salvatge. Es la divisió natural de dos comunitats, Catalunya i Aragó on el riu Noguera Ribagorça llisca entre la comarca del Ribagorça (Osca) i el Pallars Jussà (Lleida).
Deixem el cotxe a la Masieta, zona habilitada de pàrking i serveis i comencem la ruta 2, “camí del congost” que esta catalogada com fàcil. Sortosament, avui no esta gens concorreguda i farem el camí d’anada pràcticament sols, la qual cosa facilita la marxa i permet fer millors fotografies.
Observadors dels observadors
El primer tram resseguim el riu i podem veure a la nostra dreta, en un primer pla, l’ermita de la Mare de Deu del Congost i en segon pla el castell de Xiriveta.
La Mare de Deu del Congost i el Castell de Xiriveta
Arribem al camí excavat a la roca que recorre el congost vorejant el gran penya-segat que, en algun punt arriba als  500 metres.
Perspectiva del camí
Passarem per un petit túnel i a la nostra esquerra, a una considerable alçada veurem l’entrada de la Cova Colomera.
El túnel

La cova Colomera
Al llarg del camí trobem bancs estratègicament situats que permeten descansar gaudint d’una impressionant perspectiva .
Irressistible panorámica
Immenses parets dividides pel riu
En el bell mig del congost
Mirada vertiginosa
L'aigua multiplica el paisatge
Fent equilibris
A vista d'ocell

Al final del camí trobem el primer pont penjant sobre el barranc de Sant Jaume. Al nostre pas notem com trontolla i entenem que no sigui apte per persones amb vertigen.
El primer pont penjant
Una altra perspectiva sobre el barranc de S. Jaume

Quan acaba el camí tallat trobem un seguit de puja i baixa que fa una mica mes difícil la marxa per arribar al congost de Siegué i el segon pont penjant que ens porta a la província d’Osca.
El congost de Siegué
Per pasar a Aragó
Des de terres aragoneses

Davant nostre la passarel·la de fusta penjada a la paret vertical de la muntanya formada per 291 esglaons que salven 83 metres d’alçada. Són les escales de Montfalcó.
Les escales de Montfalcó
291 esglaons
Altres formes de recorrer el congost

Aquí posem el límit a la nostra fita i, girant cua, iniciem el camí de tornada, amb el ferm propòsit de tornar al congost des de l’altre vesant, en una propera ocasió.


En arribar novament a la Masieta ens acomiadem de Mont-Rebei, que ha cobert sobradament les nostres expectatives i optem per dinar al monestir de Les Avellanes fent, prèviament, una visita ràpida a Àger.
Àger
Monestir de Les Avellanes
En el pensament, fent el camí





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada