Quina Sort!!

Data de la sortida 22 d'agost 2017 i mes

Després de diverses dates posposades, finalment podem acceptar la invitació de Ramón i Ana per passar uns dies al Pirineu. Ens hem “colat” a casa seva, compartint família i amics i descobrint, en la seva companyia, racons del Pallars.

Tot i que les previsions meteorològiques no són del tot optimistes, el resultat final només ha estat un dia pluviós que no ha frenat els nostres plans.

A les acaballes del mes d’agost, a Sort ja van quedant menys turistes  estiuencs i resulta fàcil passejar pels seus carrers o recórrer la llera del Noguera Pallaresa.

Un desconegut artista, amb les pedres del riu i una paciència infinita,  crea  efímeres escultures  que mes tard  la corrent s’endurà. Però aquesta es la seva màgia, l’art a l’abast d’aquells que creuen els seus destins minuts abans que l'aigua s’empassi l’esforç, l’equilibri i la imaginació. 



L'art efímer

Les aigües braves del matí s’han endut els esportistes i aventurers cremant adrenalina. Quan cau la tarda l’aigua del riu discorre tranqui-la i un meandre es converteix en una platja de muntanya on alguns banyistes refresquen els seus cossos.

La platja de muntanya

I, entre d’altres degustacions, les varietats de creps de muntanya. Difícil triar un. Un salat i un dolç  per satisfer la nostra gola.

L'art efímer del nostre "Topin"

Però el que de veritat m’agrada dels pobles del Pirineu són les seves taulades de pissarra negra que brillen quan cau la pluja i que canvien de color quan la neu les tenyeix de blanc.  Em fa pensar que, a sota,  unes golfes amb sostre de fusta guarden l’escalfor de la llar de foc  i fan mes suau el fred de  l’hivern.

Secrets que amaguen les taulades

Ens hem acostat a Esterri d’Àneu. Menys de 800 habitants que fa pocs dies han estat de festes i encara  podem veure restes de serpentines i cartells, però ara reina la calma i son pocs els visitants perduts entre els seus empedrats carrers. El carrer Major, la seva església, una mica atrotinada o  el romàntic pont medieval sobre les aigües del Noguera Pallaresa....

Església parroquial de Sant Vicenç

El pont medieval

Des del pont

El poble guarda un dels espais de l’ecomuseu de les Valls d’Àneu, la casa Gassia.

El número 22 del carrer del Camp

Al s. XVIII la casa Gassia era coneguda com casa Maurici. Dedicada a la agro-ganaderia, actualment esta conservada com model de la vida de la seva época.

Telar guardat a l'ecomuseu

Espais i estances recreen la vida familiar i les tasques que realitzaven els que allà hi vivien.

Estris que omplien el graner

Punt de reunió familiar i centre d'activitats

L'aigüera, també a la cuina

La taula dels diez de festa

El dormitori

A la mateixa comarca del Pallars i seguint la riba del Noguera Pallaresa  topem amb Montardit de Baix,aquí s’amaga l’acollidor hotel de muntanya “L’alcova” i el seu restaurant “El celler dels joglars” on Joan Luque prepara el menú que degustem.

Original decoració al Celler dels joglars

Mes somrients després de dinar

Entre  La Guingueta i Espot, molt a prop de Berrós, recreem la vista sobre la presa de La Torrassa. Reb les aigües del Torrent de Berrós i el riu Escrità, que procedeix del llac de Sant Maurici. Deu el seu nom a una antiga torre de vigilància que protegia l’entrada a la vall d’Aran. Envoltat de camins i recorreguts per practicar diferents esports, quan creuem el pont podem fer boniques fotografies  sobre les tranquil·les aigües que l’hivern congela superficialment.

La presa de La Torrassa

On s'amaguen les fades

Quan visitem Gerri la Sal en venen els records d’aquella altra visita, tants anys enrere (potser dinou? Com passa el temps!!). Quan abocades  al pont veiem passar les barques saltant sobre les aigües braves. O quan pescàvem aquelles truites que no paraven de saltar des de la piscina per agafar-se a l’ham.....

Tornem a passar pels seus carrers, la plaça de Sant Feliu, a la que es pot accedir per un dels tres coberts i el pont medieval que travessem per arribar fins l’església de Santa Maria (l’únic que queda de l’antic monestir de Santa Maria). Fins i tot seiem a la mateixa terrassa on ja havíem estat en aquella ocasió...

Cobert a la Plaça de Sant Feliu

Pont medieval

Església de Santa Maria

Quan el dia es desperta ennuvolat i amenaçador seguim de poble en poble. Avui ha tocat a Salàs de Pallars. Població amb un nucli fortificat al voltant d’uns carrers i una plaça porticada.

Accés al nucli de Salàs

Al llarg de la seva història s’han instaurat la celebració de nombroses fires de bestiar i en els darrers anys, per tal de dinamitzar la vida comercial s’han transformat en fires d’art, d’Andròmines, la Fira de l’Arbre i el Pessebre. Part de la seva arquitectura està condicionada per aquestes fires de bestiar, porxos i voladissos protegien als animals en dies de pluja.

El Portal de la Solana

La Plaça del Mercat

Salàs ofereix una proposta museística diferent a les habituals. Podem conèixer les botigues d’època a partir d’una exposició d’ambients repartits pel poble.

La farmàcia

L’ambientació dels espais amb mobiliari i productes aconsegueix  transportar-nos a una època llunyana però molt familiar (sobretot per aquells que ja tenim una edat).  

L'estanc que també era oficia de correus i telèfon públic

La barberia, on a mes d’afaitar o tallar el cabell també es feien serveis de dentistes o cirurgians. D’aquí els colors del post, el vermell (de la sang) i blanc (de les venes). Amb posterioritat es va afegir el blau dels barbers.

La barberia

La mercería

Quan entrem a la perfumeria ens envolta  l’aroma d’aquelles colònies que tothom coneix., “Maderas de Oriente”, “Varon Dandy”...

La perfumeria

"Ultramarinos y Coloniales"

Quan entrem al núm. 34 del carrer Sant Pere els nostres ulls recorren pas a pas tots els aparadors somrient amb cada un dels productes exposats. Tots havien estat a les nostres cases. Alguns encara hi són, ara amb nous i renovats formats, i en línea amb l’estética actual.

Quan el Cola-Cao era "...desayuno y merienda ideal, ideal..."

Un "Bufalo" donava lluentor a les nostres sabates de diumenge

I tots teniem un "Elefante" a casa

Una impremta

L'aparador del bar

Tots podien ser "DJ" per una estona

I encara no havien arribat els videojocs

I mentre estaven submergits en aquest especial túnel del temps la pluja ha caigut netejant la pols dels empedrats carrers .

I al carrer cau la pluja

Fora ja de Salàs, en el municipi de Talarn i situat sobre el pantà de Sant Antoni trobem “Lo Quiosc” un espai gastronòmic i musical amb unes especialíssimes vistes sobre les calmades aigües al que paga la pena acostar-se.

Lo Quiosc

I per demà, emocionant projecte,  mentre avui ens acomiadem dels nostres amics i cicerones que han compartit amb nosaltres aquests dies i els han fet especialment agradables   en un estiu especialment sensible.