hay que veeer!!!: Mar i muntanya

Data de la sortida 1 'abril 2017

Una trucada.... “Llibertat condicional”???. De moment, s'acabat "l'arrest domiciliàri". Porta oberta i al carrer!!!.
Surt el sol. Però amenaça pluja. Tan se val!

Aquí, a prop, moltes coses per descobrir. I com que ara anem mes a poc a poc, parem atenció també en altres coses. Arribem menys lluny però ens concentrem més en cada moment. Alhora que comentem les descobertes de pobles, paisatges o racons també comentarem les descobertes gastronòmiques.

Al nostre voltant infinitats d’ofertes per fer-la petar davant d’un plat d’atractiu contingut.

Convertirem el “hayqueveeer!!!” en un “hayqueveeeryhayquecomeeer!!!”.

La improvisació i la inestabilitat del temps ens fa pensar en un esmorzar a La Cova Fumada i algun indret de la Barcelona desconeguda.

Al carrer Baluard

Cap indicació, cap rètol, només dues portes de fusta marró amaguen el tipisme de l’emblemàtica taberna-bodega-bar La Cova Fumada. No li calen anuncis. La gent fa cua a la porta esperant provar les seves molt especials “bombes de patata i carn”.

No es pot dir que el local estigui decorat, si per decoració entenem allò que algú ha dissenyat i disposat amb la voluntat de fer agradable un espai. Senzillament, el temps ha anat deixant la seva impremta sobre aquelles taules, cadires i parets que en 1944 es van obrir a públic barceloní.

La carta

Unes poques taules de marbre i tamborets de fusta omplen el menjador amb vistes a la cuina on preparen totes aquelles temptadores tapes que fan difícil l’elecció del nostre esmorzar.

Tot a punt per començar

Compartim pop, calamar, dos tipus de bacallà, gambes, unes carxofes de sabor impressionant i, com no, les típiques bombes.

Les bombes especials de la casa

Per tancar l'esmorzar, "El Pirata"

I aquí, com altres llocs, la cambrera ens ajuda a immortalitzar el moment.

Quan sortim el sol s’ amagat i comença a plovisquejar. Una volta pel barri i una altra visita imprescindible al forn “Baluard”. Especialitats en pa a qual mes temptador. També aquí els clients fan cua. I ens emportem una mostra del pa de la Barceloneta.

El forn Baluard

Oferta d'especialitats

Quan la pluja referma aprofitem per voltar pel mercat municipal. Parades estèticament impecables, moltes especialitats en peixos, fruites, embutits i, fins i tot, llibres a un euros i vinils oblidats-

Oferta del dia

Vestigis d'un passat musical, que encara és present

Mirant com cau la pluja

Passejant pels carrerons oblidem que som a Barcelona. Els edificis amb banderes de La Barceloneta donen vida pròpia al barri.

Estrets carrers entre alts edificis

Tipisme de barri

Abans de marxar ens acostem a la platja que, també en dies grisos, te el seu encant. El gris encant de la solitud.

La sorra buida i un munt de veles sota els negres núvols

I del mar a la muntanya en un obrir i tancar ulls. Un lloc desconegut per nosaltres, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. No hi ha gaires visitants i això ens permet voltar lliure i còmodament per tots els espais del recinte.

Pedralbes prové del llatí “petras albas” (pedres blanques). Va ser el lloc on la reina Elisenda de Montcada va decidir fundar un monestir de monges clarisses al 1326. Així ha estat pràcticament fins l’actualitat. Fins el segle XVII va ser un centre de poder per les dones que l’habitaven. Els Montcada exercien una gran influència entre els membres de la comunitat

Els exteriors

Al voltant d’un claustre d’estil gòtic català (considerat el més gran del mon) es troben distribuïdes les principals estances del monestir. La seva funció és servir com lloc de circulació, de meditació personal i de contemplació de la natura com imatge de la divinitat.

El claustre

Actualment, forma part un projecte de recreació d’un jardí medicinal medieval a partir dels escrits conservats en el monestir i dels tractats que recullen els coneixements populars.

Les plantes medicinals

Els elements naturals i les seves propietats curatives ajudaven a elaborar composicions medicamentoses apropiades per cada malaltia.

Al llarg del claustre anem trobant les celes de dia. Petites estances on les monges passen les seves hores lliures.

Una de les celes de dia

L’església és una estructura d’estil gòtic català on es va celebrar la primera misa solemne,presidida pels reis, el 3 de maig de 1327.

L'església

El dormitori de les monges, actualment s’utilitza com sala d’exposicions. Avui es pot veure “Els tresors del monestir” .

"La cadira de la reina", un dels tresors del monestir

El dormitori

El refectori era un espai utilitzat com menjador on, en silenci, les monges escoltaven a la germana lectora, situada a la trona.

El refectori. Al seu voltant les taules per menjar

La Font de l'angel, que feia de rentamans

En la part inferior estàn situades les procures, on guardaven la collita dels horts.

Les procures

I un lloc que resulta especialment curiós de visitar és la cuina. Va funcionar des del segle XIV fins l’any 1983. Al 1602 va ser reconstruïda, després de patir un incendi.