'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 11 de març del 2017

"Barceloneando"

Data de la sortida 5 març 2017




Quan es surt a mig matí d’un diumenge assolellat no es pot estirar gaire el camí. Però a Barcelona hi ha mil opcions per redescobrir algun racó oblidat.
I un passeig per la ciutat també inclou un tast de la seva gastronomia.
Un clàssic de Barcelona, en Poble Sec,  “La Perla BCN”. Antic celler de 1965. Cuina tradicional catalana en un bar típic dels anys 60. Conservant l’estil i decoració de la seva època. Manté l’aire de bar de poble, sense pretensions i amb clientela del barri. Sorprenent la gran varietat d’especialitats de que disposa la carta. Fins i tot tastem el garrinet!!
Demanem uns lloms de sardines marinades que resulten Increibles.


Llom de sardines i carxofes al forn
Les cassoles amb els guisats estan a la vista del client. Difícil fer una elecció!. I tot el local desperta el nostre interés fotogràfic.
Abans a les taules. Ara forma part de la decoració
Vi de bóta


Fins i tot tenen cambrers-fotògrafs!!!
Des d’aquí, en un no res, Montjuic i els seus jardins. Ens acostem a la porta de la Fundació Miró i ens endinsem en els jardins Laribal.
La Fundació Joan Miró
Els Jardins Laribal, obra de l’enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier i el seu ajudant Nicolau M. Rubió i Tudurí són un conjunt de terrasses enllaçades per camins i escales. Arbres i plantes creixen entre  salts d’aigua, llacs i llacunes i algunes fonts.


Les escales salven els desnivells de la muntanya
La cascada de la Font del Gat
A l’interior dels jardins està la Font del Gat (qui no recorda la cançó “Baixant de la font del Gat una noia, una noia. Baixant de la font del Gat una noia i un soldat...”). La més famosa. En altre època centre de picnics familiars.

La Font del Gat
El gat de la Font
Nosaltres no fem un pícnic, però si un cafè en el mateix restaurant de la font.


El gat per la taulada
Pèrgoles i escultures de diversos artistes disseminades entre pins, tarongers, xiprers i moltes plantes aromàtiques converteixen el passeig en una descoberta.
Una de les pèrgoles
Estirant el matí, fregant el migdia, ens acostem al parc del Mirador del Poble-sec. Al costat de la muntanya que mira al mar. Entre els jardins de Costa i Llobera i el parc de la Primavera. Entre parc forestal i parc urbà.
Bona perspectiva sobre la ciutat, en un dia de molta concurrència. Coincideix amb la Magic Line se Sant Joan de Deu.
Les 3 xemeneies de l'edifici Fecsa
Des de la terrassa de l’hotel Miramar o des del mateix passeig aprofitem les magnífiques vistes sobre el passeig de Colom i el port de Barcelona, mentre resseguim amb la mirada el recorregut del telefèric.
El passeig de Colom
Una altra perspectiva de l'hotel W
Les cabines del funicular llisquen lentament
I quan el sol s’amaga darrera d’amenaçadors núvols, ens acomiadem de les figures de pedra que, condemnades a la eterna immobilitat, no poden fugir del seu destí.


La Fertilitat de Josep Clarà





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada