Tot just s’estrena el desembre i comença el comiat del 2016. Si fa tan poc
que el vam estrenar!! El temps se’n va molt de pressa. Tant, que l’hem d’aprofitar al màxim.
Una bona manera és satisfer la nostra curiositat per descobrir nous
indrets. Allunyar-nos del dia a dia entre debats infinits. De vegades mentre
recorrem llargs camins, altres entre boscos i matolls, perduts entre
la pedra dels pobles o en sobretaules interminables.
Nous propòsits pels dies freds de l’hivern que no conviden massa a les
rutes muntanyenques. Ens deixem seduir pels catàlegs de pobles mes bonics de
Catalunya. Encara ens queda algun per visitar. Hem d’escorçar la llista dels
pendents. I avui anirem a Madremanya.
El dia no és tan radiant com ens agradaria. Sembla, inclús que vol ploure.
Però tan se val. El primer que farem es regalar-nos un esmorzar de forquilla
que ens animarà l’esperit i espantarà el fred.
A Cal Coix, amb la acollidora llar de foc, menjar una casolana truita de
patata o la clàssica botifarra és tot un luxe, mentre per la finestra veiem com
cau la pluja.
 |
| El Foc |
 |
| L'esmorzar |
Quan sortim ha escampat i anem cap al Gironès. Madremanya està a la
frontera entre el Gironès i l’Empordà. Una sinuosa i poc transitada carretera,
a la vora dels Gavarres ens porta a aquest poble “de pessebre”.
De lluny destaca la seva fortificada església de Sant Esteve. Al seu
voltant, les cases del poble.
 |
| Església de Sant Esteve |
Abans d’entrar al poble, trobem l’hotel La Plaça, recomanat a la guia Michelin.
Piscina de pedra, jardins cuidats i interiors amb detalls rústics.
 |
| La història recent |
Quan entrem al poble, comença un altre cop a plovisquejar, el que li dona
un aire romàntic al passeig.
 |
| La pluja apareix |
 |
| Un Tió ens observa |
El carrer de la Creu, la plaça dels Quatre Vents, l’Avinguda de les
Gavarres, el carrer Sant Esteve. A poc a poc anem donant la volta al poble,
trepitjant la pedra mullada, observant l’absència d’observadors. Sembla un
poble dormit, però no abandonat. Net, cuidat, amb testos de flors i
enfiladisses que trenquen la monotonia dels murs de pedra.
 |
| La Plaça dels Quatre Vents i l'escala cap a l'església |
 |
| Un antic pou |
 |
| Passem per sota de portals |
A la porta de l’ajuntament, sota un vidre, es poden veure unes antigues
sitges que es van descobrir quan es va rehabilitar l’edifici.
 |
| Les sitges |
I, quan marxem, una darrera mirada als solitaris bancs que esperen
pacientment, oferint el seu descans a canvi d’una estona de companyia. Però
això serà un altre dia.
De tornada, ens acostem a Sant Martí Vell. Poble que fins 1931 havia estat
agregat de Madremanya.
Petit, al nord del massís de Les Gavarres, silenciós, amb restes d’una
festa que ha tingut lloc aquest matí i que ha acabat amb una escudellada.
 |
| L'olivera, tot un símbol |
Com tots els pobles, la seva església, el punt mes destacat.
 |
| Església de Sant Martí |
 |
| Mes escales, mes portals .... |
 |
| A la plaça |
 |
| Detalls que ens deixa la història |
Solitaris carrers que transitem amb calma, degustant l’olor de la terra
mullada, buscant perspectives impossibles que immortalitzin sensacions en una imatge que mes tard tornarem a mirar buscant el record d’aquell instant.
 |
| La solitud dels antics murs |
 |
| La tardor |
I guardarem aquest dia a la capseta dels “ben aprofitats”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada