Petita escapada. Farem curt el camí i no serà nou però
sempre hi ha una nova mirada, un petit detall no observat abans, una flor que no hi
era, un basal que la pluja ha deixat i
aquell arbre que ara te mes branques o que ha perdut fulles....
Per Aiguafreda, entre l’itinerari del Congost i la ruta dels arbres de
Vallcàrquera.
 |
| Can Sant, en l'antic camí ral de Vic a Barcelona |
 |
| Can Pareres, torre d'estiueig |
 |
| El camí |
 |
| La riera |
 |
| El gorg |
 |
| La solitud |
 |
| La companyia |
I sense adonar-nos hem arribat al post número 100. Entre camins, boscos, platges
i muntanyes hem vist passar els dies, hem compartit les estones.
Des d’aquell 2010 amb la primera publicació, quants racons descoberts!! Quantes passes donades!! Quantes hores de companyia!!
A tots els que, d’una forma u altre, formeu part de la història d’aquest
blog i, sobre tot a vosaltres, els que no heu defallit, els que no heu
abandonat, els que heu gaudit de cada experiència compartida, gràcies perquè
sense vosaltres no hagués estat el mateix.
I avui, que de nord i sud bufen vents poc propicis, ens farem forts i
esperarem que passin. Com el castanyer de les nou branques, que ha perdut
alguna, però segueix dret, majestuós i admirable.
Obrirem un parèntesi, descansarem una temporadeta. Ens cuidarem i ens
deixarem cuidar. I tornarem a agafar la motxilla que encara està plena projectes pendents. Mil camins ens esperen....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada