'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 5 d’abril del 2015

La Vall de Camprodon

Data de la sortida 4 d'abril 2015


De vegades, toca repetir ruta per què ens hem deixat algun racó. Això és el que avui volem fer. El racó es Beget, mini poble recomanat. I, de pas, tocarem dos comarques, el Ripollès i la Garrotxa.
Inevitable el cotxe que ens portarà de poble en poble. El dia, a Mollet, es desperta amb un plugim que, de seguida deixem enrere i, tot seguit, el sol no ens deixa.

A la comarca del Ripollès, a Girona ens retrobem amb la Vall de Camprodon. A Camprodon conflueixen el riu Ter i el Ritort.

La Vall de Camprodon
Solcant el riu
Són molts els que han decidit, com nosaltres, passejar-se pel poble i coincidim als peus del pont nou, contemplant, al fons, les muntanyes amb els cims encara blancs de neu.
El pont nou
L'hivern no ha marxat del tot
Tot i que, actualment, la seva principal font d’ingressos és el turisme, la agricultura, la ramaderia i la indústria tèxtil havien format part de la economia del municipi.

Fem una mica de recorregut pels indrets mes destacats del poble.
Al fons el Pont de Maig
Església de Santa Maria
 

Passeig de Maristany
El Castell de Camprodon al cim del turó

Amb empreses dedicades a la fabricació d’embotits i galetes, és difícil marxar de Camprodon sense algun fuet, bull o bosseta de carquinyolis.
Una molt peculiar botiga d'embotits

La vida al poble
I sortim en direcció cap a Beget, però abans farem una parada a Rocabruna. Pertany al municipi de Camprodon des del 1967.  Rocabruna ofereix interessants vistes del Pirineu i de l’Alta Garrotxa.


La publicitat a la muntanya
El mes emblemàtic es la església romànica de Sant Feliu i es poden trobar també les restes del castell de Rocabruna, situat a un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell.


Església de Sant Feliu de Rocabruna
Prop del castell hi havia les mines de les Ferreres que van començar a explotar els romans.

Obrir portes a la història
I ara sí, anem al poble objectiu de la sortida d’avui: Beget, al qual arribem després d’una angosta carretera.

Aquí ja hem deixat la comarca del Ripollés, estem a l’Alta Garrotxa. Beget va ser municipi propi fins el 1969. Inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat a la capçalera del riu Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen a la riera del Beget.

En arribar al poble, veiem destacada la torre de l’església.

La torre de l'església
Amb 27 habitants censals al 2005, s’ha convertit en un poble de segona residència.

Façanes de pedra
Un racó que convida al descans
El seu edifici mes singular és l’església romànica de Sant Cristòfol.

Església de Sant Cristòfol
La riera del Trull divideix el poble en dos sectors

El pont que uneix els dos sectors
La riera del Trull
El pas del temps
Aquí, un rètol ens dirigeix cap a Oix, que desperta la nostra curiositat. Però en el camí...

Elles tenen prioritat
Oix és un altre municipi annexionat al 1972. Entre muntanyes i fonts és ideal per excursionistes.


Envoltats de muntanyes


Pont romà d'Oix


La Cresta del Ferran
 
I mil flors als nostres peus
I ja camí de tornada, fem una parada per observar Castellfollit de la Roca. Poble construït sobre una espectacular paret basàltica de 50 metres d’alçada i quasi 1 kilòmetre de llargada. Conseqüència directa de la acció corrosiva de dos rius, el Fluvià i el Torondell, sobre les restes de les corrents de lava procedents de les erupcions volcàniques de fa milers d’anys.

Castellfollit de la Roca





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada