'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


divendres, 12 de juliol del 2013

La Via del Nicolau en el Parc Natural Cadí-Moixerò

Data de la sortida 30 de juny de 2013
 
Els dies comencen a ser calorosos però tot i així, seguim amb les nostres petites rutes.
L'entorn que ens agrada

Després de la plujosa primavera es agradable sentir el sol entre la verdor dels boscos i la cantarella  dels rierols.

El bosc

Se’ns acut anar a travessar un pont penjant que fa algun temps, en una altra sortida,  ja havíem vist de molt lluny.

Ens acostem a Bagà, on farem la Via del Nicolau. Aquesta via era el recorregut que, antigament, feia un tren per transportar la fusta des dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola.
El camí es bastant planer, en alguns trams de pedra, però no es difícil.


La Via del Nicolau
I veiem l’atractiu turístic de la ruta, el pont de 35 metres que penja de cables. Quan passem per sobre trontolla en l'aire i ens agafem amb por.



Tots sobre el pont

Des d’aquesta alçada es veu tota la vall i el poble de Bagà, amb un fons de muntanyes.



Vista des del pont

Seguim mes enllà, passem per un túnel que travessa la muntanya i ens trobem poc després amb una vagoneta que ha estat recuperada com mostra de la utilitat de la via.


Sortint del túnel

La vagoneta

Ens endinsem una mica mes enllà i tornem desfent el camí, per arribar a Sant Joan de l’Avellanet, on hi ha una zona de picnic i una font.
Aquí creiem que es perfecte per dinar i avui hem vingut preparats per passar tot el dia.
De picnic envoltats de muntanyes
 


Parem taula i,  després d’un bon dinar, alguns aprofiten per fer una petita becaina
Ara, els dies són llargs i encara ens queda tarda per estirar el recorregut i pensem acostar-nos a la riba del riu Bastareny, pels voltants de les font d’Adou, on un altre dia ja havíem estat.


Des del mirador

Toquem l’aigua. Alguns amb mans i peus. És freda i transparent.
Peus a l'aigua

 
I, quan la tarda va caient, recordem que hem de tornar


Com flor d'un dia, l'entorn s'esvaeix
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada