Avui ens allunyarem una mica més del que és habitual per
fer una nova descoberta. Fa temps que estava a la agenda de tasques pendents
i ens porta fins a la comarca del Solsonés.
Fem més d’una hora de carretera, el darrer tram ple de
corves, per arribar als voltants de
Naves, on es troba el Pla de Busa.
Aquí hi havia un camp de reclutament i instrucció,
aprofitant que els cingles ho converteixen en un paratge aïllat i inexpugnable.
Al fons del pla hi ha el Capolatell, un penyat separat de
la resta que es feia servir com a presó, al qual només es podia accedir per una
passarel·la que ara ha estat substituïda
per un pont de ferro fixat en la roca.
Deixem el cotxe a
prop de la masia Can Rialp,en un pla entre muntanyes i comencem a caminar
La solitària masia |
Deixem a la nostra esquerre la silueta de les muntanyes
de Montserrat. Pasem per Can Vila, masia quasi derruïda.
El que resta de Can Vila |
Pel camí veiem moltes vaques pasturant.
Impressionant exemplar al nostre costat |
Arribem al mirador. El paisatge és impressionant!!
Quan mes alt, millor és el paisatge |
A l’esquerra podem veure el pantà Llosa de Cavall
La Llosa de Cavall |
Al fons a la dreta, l’altra cara del Pedraforca
Davant nostre, Sant Llorenç de Moruny, les muntanyes Port
del Compte
Un àliga ens sobrevola
Ens sentim orbservats |
Sota un cel blau |
Continuem per un camí estret, entre matolls i arbres. Busquem l’ombra dels arbres. I, tot i que l’aire es fresc, tenim molta calor, el sol pica de debò.
Ens acostem a la presó del Capolatell i creuem el pont
Per arribar a la presó |
Veient el penyat, no ens podem imaginar cóm podien
sobreviure els presoners aquí abandonats. Seguim fins trobar la cova del diable. Es una sima fonda
a la qual impressiona acostar-se
La cova del diable |
Per tot arreu veiem esquerdes a la muntanyes que
s’enfonsen fins l’infinit.
Seguim per arribar fins al cim.
El cim |
Costa descriure el paisatge. La sensació és d’infinit.
Les fotos no capten plenament les sensacions que tenim.
Des del cim, iniciem la retirada pel mateix camí per on
hem vingut i ens aturem a la font de Busa d’on raja un aigua freda que ens
ajuda a refrescar-nos.
Són més de les dues i estem lluny de casa, anem a dinar a
la Masia Cavall, a la carretera de Naves. És una masia amb més de 100 anys
d’història que han reconstruït en Jordi i l’Anna, una simpàtica parella
“d’agropijos” que han aconseguir donar-li un ambient entranyable i acollidor.
Dinar a la Masia Cavall |
Dinem relaxats i estirem la sobretaula al pati de la
masia.
Ja de tornada cap a casa, ens aturem a veure de prop el pantà Llosa de Cavall i la seva presa.
El pantà |
I donarem per acabat un dia que ha tots ens ha omplert.
Els camins fan dibuixos a la muntanya que nosaltres intentem recòrrer |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada