'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 13 de juliol del 2013

La presó de Busa

Data de la sortida 7 de juliol de 2013


Avui ens allunyarem una mica més del que és habitual per fer una nova descoberta. Fa temps que estava a la agenda de tasques pendents i ens porta fins a la comarca del Solsonés.

Fem més d’una hora de carretera, el darrer tram ple de corves,  per arribar als voltants de Naves, on es troba el Pla de Busa.

Aquí hi havia un camp de reclutament i instrucció, aprofitant que els cingles ho converteixen en un paratge aïllat i inexpugnable.

Al fons del pla hi ha el Capolatell, un penyat separat de la resta que es feia servir com a presó, al qual només es podia accedir per una passarel·la  que ara ha estat substituïda per un pont de ferro fixat en la roca.

Deixem  el cotxe a prop de la masia Can Rialp,en un pla entre muntanyes i comencem a caminar


La solitària masia

Deixem a la nostra esquerre la silueta de les muntanyes de Montserrat. Pasem per Can Vila, masia quasi derruïda.
 
 

El que resta de Can Vila

 

 Pel camí veiem moltes vaques pasturant.
 


Impressionant exemplar al nostre costat

Arribem al mirador. El paisatge és impressionant!!

Quan mes alt, millor és el paisatge
 
A l’esquerra podem veure el pantà Llosa de Cavall


La Llosa de Cavall

Al fons a la dreta, l’altra cara del Pedraforca



Davant nostre, Sant Llorenç de Moruny, les muntanyes Port del Compte



Un àliga ens sobrevola

Ens sentim orbservats


Sota un cel blau


Continuem per un camí estret, entre matolls i arbres. Busquem l’ombra dels arbres. I, tot i que l’aire es fresc, tenim molta calor, el sol pica de debò.
 
 
 

Ens acostem a la presó del Capolatell i creuem el pont


Per arribar a la presó

Veient el penyat, no ens podem imaginar cóm podien sobreviure els presoners aquí abandonats. Seguim fins trobar la cova del diable. Es una sima fonda a la qual impressiona acostar-se


La cova del diable

Per tot arreu veiem esquerdes a la muntanyes que s’enfonsen fins l’infinit.
 
 

Seguim per arribar fins al cim.
 
El cim
 
Costa descriure el paisatge. La sensació és d’infinit. Les fotos no capten plenament les sensacions que tenim.
 
 
Des del cim, iniciem la retirada pel mateix camí per on hem vingut i ens aturem a la font de Busa d’on raja un aigua freda que ens ajuda a refrescar-nos.
Són més de les dues i estem lluny de casa, anem a dinar a la Masia Cavall, a la carretera de Naves. És una masia amb més de 100 anys d’història que han reconstruït en Jordi i l’Anna, una simpàtica parella “d’agropijos” que han aconseguir donar-li un ambient entranyable i acollidor.
 
Dinar a la Masia Cavall
 
Dinem relaxats i estirem la sobretaula al pati de la masia.

Ja de tornada cap a casa, ens aturem a veure de prop el pantà Llosa de Cavall i la seva presa.
 
El pantà
 
 
 
 
I donarem per acabat un dia que ha tots ens ha omplert.

Els camins fan dibuixos a la muntanya
que nosaltres intentem recòrrer





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada