Data de la sortida 5 de maig de 2013
Anem a El Figaró
i volem trobar la Riera de Vallcàrquera. Veiem que seguin la mateixa riera podem
trobar la ruta dels arbres, en sortim de l’itinerari del Congost.
Comencem a caminar i topen de seguida amb “La riereta”. Ahir va ploure i es
nota en la humitat de la vegetació i el cabal d’aigua que porta la riera. De
seguida comencem a trobar petits salts d’aigua.
 |
| Salt d'aigua |
El sol ha sortit
però fa un airet que ens refresca un pel massa.
Seguim el caminet
paral·lel a la riera i veiem el primer dels arbres mes emblemàtics.
 |
| Pollancre |
 |
| Flors que floreixen al tronc |
Després d’una
pujadeta trobem el castanyer de Ciment.
 |
| El castanyer |
 |
| Om |
Mes endavant
veurem la font del Molí i les restes d’un antic molí hidràulic.
 |
| Font del Molí |
 |
| Restes del molí |
 |
| Alzina |
Seguint el
corriol arribem a Can Xicota, masia que amaga al seu darrera l’església de Sant
Pere de Vallcàrquera. A la tanca que envolta la masia hi trobem una curiosa
decoració de nines que semblen sortides d’una pel·lícula de terror.
 |
| Les nines atrapades |
 |
| Sant Pere de Vallcàrquera |
 |
| Escala per baixar a la riereta |
 |
| Prunera |
 |
| Les gotes d'aigua llisquen per les incipients prunes |
 |
| Racons de la riera |
Esmorzem sobre
les pedres, el terra està humit.
 |
| Mil gotes fan brillar les fulles |
Seguim el nostre
camí però modifiquem la ruta inicial. Volíem arribar fins Sant Cristòfol de
Monteugues però veiem que queda una mica lluny, així que ens fixem l’objectiu d’arribar a la mina de
Socau.
Abans veurem la
cova de l’home mort.
 |
| La cova |
Seguim per un
caminet estret i tornem a creuar la riera i ens trobem el Gual del Socau.
 |
| Socau |
 |
| El sol encara no ha eixugat l'aigua caiguda |
 |
| Figuera |
I comencem el
camí de tornada.
 |
| Arç blanc |
 |
| Noguera |
La riera queda a
la nostra esquerra i en un dels revolts
ens trobem a un bonic salt d’aigua.
 |
| Un altre racó de la riereta |
 |
| Els arbres ens envolten |
 |
| Sembla que estiguem a la selva |
I tot just abans
d’arribar al punt de partida veiem un petit pont de fusta i la font de la
Noguera punxeguda que, curiosament, no raja aigua.
 |
| Font de la Noguera punxeguda |
 |
| I ens acomiedem d'aquest cel |
I donem per acabat el nostre passeig, és el dia de la Mare i ho volem cel·lebrar. Tenim dinar familiar i alguns també d'aniversari!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada