'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 19 de maig del 2013

El complex de les Coves del Toll (Collsuspina)

Data de la sortida 19 de maig de 2013


Avui no havíem preparat cap ruta i, un cop dintre del cotxe, improvisem. Decidim tornar a Collsuspina i veure l’altre vesant del complex de les coves del Toll i el poblat neolític.


Complex de les Coves del Toll


Aquí hi ha quatre coves i  un poblat neolític que s’està reconstruint. Dintre d’aquesta mateixa ruta trobem un munt de rètols que ens ajuda a conèixer la flora de la zona.

Auró negre
Roure martinenc

A la nostra esquerra el Torrent del Mal, que en algun punt es convertirà en el Torrent de Gomar

Voregem la riera

La primera  cova que veiem és de les Toixoneres, que està tancada amb una porta de ferro, però podem veure com s’està treballant en les excavacions.

Cova Les Toixoneres

Passarem també per les Coves del Toll, que es poden visitar amb guia, però que encara no han obert.
Mes endavant  veurem les cabanyes que formen el poblat neolític. Podem entrar i veure algunes. El lloc es verd i humit.

Poblat neolític

També hi ha una mostra del que devia ser un hort del neolític

L'hort

El sol que aquest matí lluïa radiant, ara ens abandona i s’amaga darrere uns núvols que avisen de pluja propera.

Un descans en el camí


Esmorzem asseguts al voltant d’una taula prehistòrica, una gran pedra.
Una miqueta mes enllà trobem la cova Morta

La cova Morta

I just al seu costat la Surgència. D’aquí surt l’aigua de sota la muntanya.

La Sorgència

Allunyant-nos del complex, agafarem el camí de les Umbertes, un corriol estret vorejant un camp d’avena .

La solitària rosella entre les espigues verdes

El camí deixa a la nostra esquerra un penya-segat al fons del qual l’aigua salta amb força per sobre les roques

Salt d'aigua

Passem entre els arbres, sentim la cantarella de l’aigua  i notem la humitat de l’ambient.
I veiem mes salts d’aigua

I mes aigua

El sol intenta obrir-se pas entre els núvols, però ho aconsegueix molt poca estona.
Tot seguit haurem de creuar la riera si volem continuar pel camí

 
L'aigua no ens atura

A les 12 girem cua i desfem el camí.
A la tornada veiem també El Cau

El Cau
 
I entre les pedres del camí trobem un fòssil o, si mes no, això és el que ens sembla

El fòssil

La excursió no ens ha decebut, l’aigua caiguda els darrers dies  ha donat verdor i vida a la muntanya.

Un racò del camí

Ja arribarà l’estiu i canviarà els colors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada