Finalment complim promeses i ens decidim a fer el Matagalls. Es una ruta especial i la planifiquem d’una forma especial. Sortida a les 7:15 h del matí. El dia pinta be, comença a sortir el sol.
En dirigim a Collformic, passant per Seva i El Brull, per iniciar la ruta.
A les 8 h. Comencem la pujada, amb unes escales de pedra que no insinuen com serà la ruta i que ens porten a una escultura dedicada als caiguts a les guerres carlistes.
El primer tram es una bona pujada, per arribar al primer turó “d’en Bessa”. Mentre pujem el panorama es va fen més i més ampli. Es pot veure el darrer tram del Pla de la Calma que vàrem fer no fa gaires setmanes.
Tot seguit un tros una mica pla on recuperem l’alè. Comencem a estar per sobre dels núvols. Aprofitem per fer fotos. Fa un airet que ajuda a sentir-se be. Comencen a estar de més el jersei.
Segon tram de pujada fort per arribar al turó Gros. Són les 9:15 h. El paisatge és cada vegada més impressionant, s’amplia la perspectiva de estar per sobre de moltes coses. Al voltant moltes vaques pasturant pacíficament.
Un parell d’excursionistes es creuen amb nosaltres, ja de baixada. Han estat mes matiners que nosaltres, però també porten un ritme bastant mes accelerat. Per darrera nostre es veuen un parell de grups que també va pujant.
En el darrer tram de pujada ens queden poques forces. Costa mantenir el bon ritme de la respiració, però ja veiem la creu del cim al fons i això anima a seguir.
Algú sent la temptació de donar per acabada la seva pujada i no continuar, però l’animen a no abandonar.
Un últim esforç i haurem fet el nostre “cim” particular.
Finalment arribem a la creu de Matagalls. Són les 10:00 h. La pujada ens ha costat 2 hores, però paga la pena. La panoràmica és fantàstica, també el vent que bufa i que ens congela els dits. Hi ha unes poques persones més, però darrera nostre van arribant.
Ens mengem els entrepans amb molta gana i fem les fotos de rigor.
Es veuen alguns núvols que, de tant en tant, van tapant el sol. El fred ens convida a baixar.
Sembla que el pitjor ja ha passat, però la ruta no finalitza fins arribar novament a Collformic, i la baixada, també, es tot un repte.
Respirar és mes fàcil que pujant, però la tensió a les cames es va notant.
Durant tot el trajecte de baixada ens creuem amb infinitat d’excursionistes. Uff!! Quina sort que hem matinat, quan tots arribin al cim no s’hi cabrà.
Mentre baixem anem recuperant la mobilitat dels dits i pensem en la cervesa que cada setmana ens regalem com premi al final de cada esforç.
Però avui l’esforç ha estat mes gran i, potser el premi haurà de ser mes motivador, així que decidim arribar-nos al Montseny i dinar en la acollidora terrassa de Can Nena.
Després vindrà el descans i sentir que les fites es poden aconseguir. Hem gaudit d’un dia magnífic, ens hem acostat a la natura i hem deixat en un racó les preocupacions i els problemes que demà reprendrem. I a esperar a la propera escapada!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada