'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 12 de juny del 2022

Nuremberg

 25 febrer 2022

La destinació

De vegades triem la destinació, de vegades algú tria per nosaltres. Però sempre cal aprofitar cada oportunitat de conèixer el que ens envolta i descobrir què hi ha darrera cada cantonada. I arribem a Nuremberg per trobar-nos amb el tros del nostre cor que ha decidit arrelar per aquests indrets.

El "per què"


La ciutat mes gran de Baviera, després de Munich. Emmurallada, que va acollir emperadors i assemblees del Sacro Imperi Romano Germànic i va ser testimoni del judici mes famós de tota la història.

 Travessada pel riu Pegnitz, va veure néixer al famós pintor Albert Durero, mantenint viva la seva memòria i conservant l’entorn medieval del seu casc antic “Altstadt”.

 Cinc kilòmetres de muralla i un magnífic castell recorda l’època en que va ser declarada ciutat imperial lliure, on es celebraven els “reichstag” o assemblees de prínceps, bisbes i senyors de tots els estats imperials a on es prenien les decisions d’importància vital per a tot el territori.

 Històrics edificis omplen el “Altsadt” de Nuremberg  i recorrem els seus carrers empedrats tractant d’identificar que s’amaga darrera els seus murs. Una de les edificacions renaixentistes amb detalls gòtics que trobem a Rathausplatz és l l’Ajuntament..

"Rathaus Nürnberg", l'Ajuntament

El castell

El “Kaiserburg”, castell imperial, va sobreviure a les bombes de la II Guerra Mundial que no ho va ensorrar totalment. Fortalesa de l’Edat Mitjana, presideix la ciutat com un ull guardià. El seu origen es remunta al s. XI. La seva decoració interior ha anat canviant. A inicis del s. XX es va decidir recuperar el seu estil original però amb la II guerra mundial només va queda en peu una part de les estructures gòtiques i romàniques.

Des d’aquest punt es pot gaudir d’una immillorable panoràmica de la ciutat. 

Pujada al castell


El Kaiserburg Nürnberg


Torres i teulades des del castell


També visitem la casa d’Albert Durero . Propera al castell imperial, es va mantenir en peu després dels bombardejos  de la II G.M. Situada pràcticament a la plaça Tiergärtnertor.

Casa-museu d'Albert Durero

Aquesta plaça deu el seu nom a una de les portes d’accés a la ciutat. Empedrada, amb una torre del castell   i plena de terrasses, compta a una escultura que, tot i no ser especialment agraciada, representa el símbol de la ciutat, el conill d’Albert Durero

Plaça Tiergärtnertor


Detalls per observar

El conill representat a un dels quadres mes famosos de Durero


Els ponts

 

Infinitat de ponts van creuant el riu Pegnitz al seu pas per la ciutat i cadascun amaga la seva història.

El  pont del Museu es troba al centre de la ciutat conectant l’avinguda King Street amb la plaça del Mercat “Marktplatz”. Des d’aquest pons es pot veure l’hospital de l’Esperit Sant que, actualment, és una residencia de gent gran i que va ser construït sobre una illa al mig del riu Pegnitz.

El Museumsbrücke

Vista de l'antic Hospital de l'Esperit Sant "Heilig-Geist-Spital"


El pont del botxí. De fusta,  havia tingut tres arcs de pedra. La torre era la casa del botxí qui no estava ben vist  per la seva tasca d’executar els presoners. Al costat de la torre es troba el “weinstadel”, antic magatzem de vi, del segle XV que també havia estat utilitzat com hostatgeria de leprosos.

El pont del Botxí i l'antic magatzem de vi


El pont sobre el fossat i la porta waffenhof. Antic arsenal d’armes que dona accés al pati dels artesans “handwerkehof”

El pont waffenhof

Per aquesta porta s’accedeix a un barri amb un especial encant, en el cor de la ciutat, envoltat de muralles i torres medievals, on es barregen les petites botigues d’artesania amb els locals i terrasses on degustar especialitats i beure cervesa. 

El barri "Handwerkerhof"

La muralla que delimita Handwerkerhof

El pont de Carles “karlsbrücke” dona accés a Trödelmarkt, una zona de botigues en una petita illa sobre el riu Pegnitz. Un petit passeig des de Marktplatz.

Karlsbrücke


Buscant el sol a Karlsbrücke


Plaça Trödelmarkt


El Maxbrücke es el pont de pedra mes antic. Es va construir al 1457 amb el nom de Steinerne Brüke (pont de pedra) i al 1810 van canviar al nom actual en honor del rei Maximilian I de Baviera.


Maxbrücke


“Kettensteg” és el pont suspès de ferro. Construït molt a prop de les torres de la muralla, al 1824. Deu el seu nom “Kette”, que significa cadena, a les baules de la cadena amb la qual està suspès pels dos costats.


El pont Kettensteg


Fleischbrücke o pont dels Carnissers. Es un antic pont per on passava l’emperador i els seus cavallers per arribar al castell. Construït al 1335


Des del Fleischbrücke ens recordem de Barcelona


Les esglésies

El triangle gòtic que conformen les tres esglésies mes rellevants de les quasi 30 que es poden trobar a Nuremberg. Dos són protestants i una catòlica, totes tres amb predomini de l’estil gòtic.

 

A la plaça central, “hauptmarkt”, l’església catòlica de Nostra Sra., que data de 1350. Construïda sota les ordres de l’emperador Carles IV sobre el que havia estat una sinagoga jueva. A les 12 del migdia de cada dia el carilló del rellotge fa girar als prínceps electors al voltant del gran emperador. 


Hauptmarackt i Sta. Maria

El rellotje de Ntra. Sra. i el carrilló


L’església de S. Llorenç, “Lorenzkirche”, de culte luterà evangelista, data del segle anterior a la de Ntra. Sra. 


Església de St. Llorenç a Karolinenstrasse


A l’altre banda de la Hauptmarkt trobem l’església de San Sebald, de culte luterà, considerada la mes antiga cristiana en Nuremberg. Data del s. XIII, on l’estil romànic i gòtic es barregen. Esta dedicada al patró de la ciutat. El seu interior conserva la tomba de Sant Sebald.

Hi ha moltes llegendes entorn a aquest sant, inclús es dubte que arribés a existir.

Inicialment havia estat una església catòlica, però al 1525 va passar a ser de culte protestant quan Nuremberg es va convertir al luteranisme. Els seus murs guarden el sepulcre de S. Sebald.

Cada divendres a les 12 del migdia es prega per la pau.

Església de Sant Sebald


La Hauptmarkt. Des de l’Edat Mitjana es celebra el mercat principal de la ciutat. Les ratlles blanques i vermelles dels seus tenderols allotgen les parades que es van adaptant a cada època de l’any. Especialment conegut és el mercat de Nadal.

En aquesta plaça es troba també la “Shöner Brunnen”, Font bella. Del segle XIV ha estat restaurada i les seves figures representen a la Filosofia, les Set Arts Liberals, els 4 Evangelistes, les 4  Pares de l’Església, els 7 Prínceps Electors, els 9 Herois, Moisés i els 7 Profetes. Envoltada per una tanca de ferro, te un anell d’or que es pot girar i, segons la llegenda, s’ha de fer tres vegades alhora que es demana un desig.

"Schoner Brunnen", la Font Bella


Demanem un desig

Una altra de les moltes esglésies que omplen la ciutat és la de St. Egidien i la trobem a Egidienplatz. Al costat de l’estàtua eqüestre de Wilhem I. Es l’únic exemple d’església d’estil barroc que queda a Nuremberg. Era un monestir del 1140. L’actual va ser construïda entre 1711 i 1718. Durant l’advent i el Nadal acull exposicions de pessebres. 

Església de St. Egidien

Al carrer de vianants, en plena zona comercial, trobem la font del carrusel del matrimoni “Ehekarusell”. Tot i ser considerada de mal gust, amaga un conducte de ventilació del metro, s’ha convertit en un racó dels mes visitats de la ciutat. Descriu sis etapes del matrimoni.

Ehekarussell


Molt a prop de la font veiem la torre blanca, a Ludwigsplatz, que forma part de la penúltima muralla de la ciutat

La Torre Blanca


A Jacobsplats trobem l’església de St. Jacob, de culte luterà i estil gòtic. Esta situada en front a la de Sta. Elisabeth. Aquesta, data del segle XIII i és catòlica.

Església de St. Jacob

Elisabethkirche


La història mes recent


Nuremberg va ser triada per celebrar els congressos del partit nazi, abans ja de la II G.M. Situat fora del casc antic de Nuremberg, el Camp Zeppelin, que havia estat un camp de probes d’aparells voladors creats per Ferdinand Von Zeppelin, es va convertir en l’escenari de desfilades dels nazis.A partir de 1933, cada any, Hitler reuneix durant una setmana nacionalistes de tot el reich que desfilen davant la tribuna, des d’on emet els seus discursos.

Zeppelinfeld va sobreviure a la guerra sense pràcticament danys. Acabada la guerra, s’ha mantingut a les mateixes condicions com va quedar, eliminant la simbologia nazi.

La fredor i la discreció  amb la qual es conserva aquest espai recorda un passat fosc i dolorós.

La tribuna i el camp de desfilades


La tribuna

A poca distància del Camp Zeppelin podem veure el centre de documentació.


El centre de documentació


I entre asfalt i pedres la tranquil·litat de les aigües del llac Dutzendteich.


Dutzendteich

Un altre escenari de fets dramàtics es el coliseu "Kongresshalle".Construït com centre de congressos del partit. Hitlet va ordenar la seva construcció que van dur a terme els presoners dels camps de concentració. Durant la seva construcció va esclatar la guerra i no es va poder finalitzar l’obra. Dintre es troba un centre de documentació.

El Kongresshalle

El llac i el coliseu

Finalitzada la II guerra mundial es duen a terme els judicis de Nuremberg. Entre el 20 de novembre de 1945 i l’1 d’octubre de 1946 es va celebrar el judici mes mediàtic del segle XX en una ciutat destruïda que ha conservat l’escenari on el Tribunal Militar Internacional va dur a terme el procés (sala 600).

La sala 600

Al pis superior on es troba la sala 600 es pot seguir una reconstrucció dels fets a través de la seva exposició permanent.

Memorium Nürnberg Prozesse


Però encara resten multitud d'indrets d'aquesta ciutat a la que segur que tornarem a veure. Deixem  inacabada la llista de visites per realitzar i el nostre trosset de cor.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada