'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dijous, 1 de juliol del 2021

Aiguafreda i la riera de Martinet

 27 juny 2021


Avui si, ajustem l’horari a la climatologia de l’estació i abans de les 8 ja ens hem posat en marxa. Aprofitem la fresqueta del mati per gaudir d’un passeig per una altra riera, la de Martinet, a Aiguafreda.

La ruta d’avui comença a la font dels Enamorats i en el seu recorregut trobarem uns quants punts d’interès.

Quan comencem, el camí és còmode, vorejat d'arbres que amb la seva ombra transmeten una agradable sensació de frescor.

De seguida comencem a escoltar i veure l’aigua de la riera de Martinet. Temps enrere aquesta vall gaudia d’infraestructures de captació, conducció i aprofitament d’aigua. La riera de Martinet i un gran nombre de fonts i mines proveïen de l’aigua necessària. Per això, ara, es poden trobar antics molins amb rescloses, recs i basses.

En una època on la major preocupació era proveir-se d’aliments, l’aigua constituïa el bé més apreciat i el seu aprofitament, en molts casos, generava conflictes entre els pagesos.

L’any 1861 es construeix una presa a la riera de Martinet. I l’any 2017 van finalitzar els treballs de rehabilitació de la resclosa de Martinet.

La resclosa de la vall de Martinet

El primer que trobem és el Gorg de la resclosa 

El Gorg de la Resclosa

Un hotel d'insectes

I, després de passar un petit pont de fusta podem veure darrere unes roques el gorg de la Sort. Per acostar-se cal escalar per grans pedres.

El Gorg de la Sort

Seguim per una zona assolellada, a través d’una pista planera i ens trobem a la Masia de la Frau. Residència de l’escultor Paco Ballesteros, al que trobem a la porta de casa seva i amb qui passem una petita estona.

Ens explica els efectes que la pandèmia ha deixat en aquesta zona. Òrfena de professionals que cuidin del seu manteniment, s’ha omplert de visitants incívics que han contribuït al seu deteriorament.

Fins i tot les escultures que donen colorit als voltants de la masia han perdut la lluentor que havíem vist a la nostra anterior visita fa alguns anys.

Escultura de Paco Ballesteros

Deixem enrere La Frau i comença una bona pujada. De lluny comencem a veure l’antiga edificació que forma Aiguafreda de Dalt.

Aiguafreda de Dalt

I ja a prop, podem veure la deteriorada església de Sant Martí del Congost, fundada per l’abadessa Emma i consagrada l’any 898. Sota l’església hi ha una  cripta on hi ha vestigis d’enterraments.

La rectoria i l'església de S. Marti del Congost

Completen el conjunt arquitectònic la rectoria, el comunidor i el cementiri.

En el comunidor

Davant la porta principal dos camins, el de puja cap a l’esquerre ens porta fins la Font Fresca. Però no podem saber si el nom és encertat, no raja aigua. Una zona de pícnic completa el bonic racó del Parc Natural, on descansar gaudint de l’ombra.

Zona de picnic

La Font Fresca

Seguint el camí fins el Saüc, una antiga masia en runes. Tot just algunes parets queden en peu.

Davant les runes de Saüc

Per acabar, ens trobem al costat de la capella de la Llobeta. Edificació d’una sola nau amb una decoració modernista. Va ser construïda a principis del s. XX per encàrrec de Josep Pi i Buixó, que també va promoure la construcció de diverses torres d’estiueig.

Capella de La Llobeta

I des d’aquí ja ens tornem cap el punt de partida. El sol encara  no crema i ens ha deixat gaudir d’un càlid mati que ara tancarem amb l’esmorzar de forquilla que pertoca. 

Bon profit!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada