21 Agost 2020
Cal tornar als llocs per veure com cada dia la naturalesa els va canviant.
Per veure com l’aigua dels rius no és la
mateixa que ja havíem vist. Per veure com la llum del sol no te la mateixa
intensitat.
I aquests dies que la calor s’esforça en deixar-se notar, podem jugar a
esquivar els raigs de sol amagant-nos sota els arbres i matolls, o buscant la
riera a través del so de l’aigua.
Tornem al Montseny, a la riera de Riells i comencem la ruta des de l’abadia
de Sant Martí de Riells, agafant la pista que hi ha al seu davant.
L’itinerari no està gens indicat
però es fàcil si seguim el curs de la riera. Sobre el silenci s’imposa la
música de l’aigua que, com el cant de sirena, ens impulsa a seguir.
Al llarg de la ruta seran moltes les vegades que creuarem la riera fent
equilibris sobre lliscoses pedres que l’aigua ha tornat vermelles.
Petits salts d’aigua van quedant enrere.
Castanyers
centenaris ens saluden
I absorbim la
seva energia
Després d’una
impressionant paret de pedra arribem al Clot de l’Infern. El seu nom enganya i
amaga la realitat.
Petits gorgs i
moltes pedres. I seguim pujant.
De tant en tant,
mirem avall i, en un clik, parem el
temps, mentre l’aigua continua el seu incansable discòrrer.
I, ara sí,
arribem al Gorg Negre.
Però encara
queden forces i ganes d’anar mes amunt, allà on dos rieres uneixen les seves
forces i es fonen en un sol cabal.
 |
| La riera de Riells |
 |
| I el torrent de Can Bernat |
Només tres persones s’han creuat amb nosaltres al llarg del nostre camí. Tres persones que, com nosaltres, han gaudit d’aquest matí d’agost entre el sol, el bosc i l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada