'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dilluns, 4 de novembre del 2019

Castanyada vora el mar

Data de la sortida 1 novembre 2019


El termòmetre i el calendari  fa temps que han trencat la seva cordial relació. Un divorci que deixa perduts el sol, el vent, la pluja i la neu.

Enfadats, despleguen els seus  poders mentre observen com els insignificants humans fem equilibris en aquesta natura incontrolada.

La tardor
Però en aquest inici de novembre, quan la llum  fa mes curtes les tardes, el sol encara ens regala matins calorosos i aprofitem els dies d’esbarjo canviat una castanyada vora el foc per una castanyada vora el mar.

Escapada per la costa catalana, camins de ronda que voregen un mar en calma que es fon amb el blau del cel. No bufa el vent, no ploren els núvols.


Busquem cims, miradors i balcons des d’on contemplar un mon sota els nostres peus. Un infinit Mediterrani que no es veu acabar. Un mar que és el mateix de cada dia, però diferent cada dia. O potser són els ulls amb què es mira. O l’emoció que hi ha darrera de cada mirada.


Ens apropem al camí de Ronda de Sant Feliu de Guíxols a la platja de Sant Pol. En una de les seves cales, Cala Molí, abans d’incorporar-nos al camí de ronda, podem veure el recorregut de la via ferrata que envolta els penya-segats de la cala.

La via ferrata
La roca, esquitxada de valents que han triat la forma mes difícil de fer camí, és l’objectiu de les nostres mirades. I també la meva secreta enveja (Uff! Aquesta por que ho immobilitza tot!!).


El mirador de Les Triadores
El mirador de les Triadores és un dels primer punts des d’on observar i fotografiar el nostre blau entorn.

El camí de ronda
Després escales amunt i avall, pinedes i penya segats envoltats de gavines i altres aus que la ignorància m’impedeix identificar. Recorrem el paratge de la cala de l’Ametller.

La fauna
Una gran família de gavines  omple de puntets blanc les roques mes properes a l’aigua i arribem a un racó on la quietud anima a dos atrevits turistes a llençar-se a l’aigua.

Descansant després del vol




Seguim fins  els mirador des d’on podem veure s’Agarò, la platja de Sant Pol i a la seva esquerra la Casa Estrada, coneguda com el “xalet de les puntes”, una construcció de finals del segle XIX.

A l'esquerre el xalet de les puntes
Gaudint de les vistes
La tarda va caient, el cel es torna vermellós i fins i tot, ens saluda un arc de Sant Martí que, de sobte, dona color al cel. 

L'arc de Sant Martí
El capvespre
I, de mica en mica, la reina de la nit, s’obre pas entre els núvols.

El dia s'acaba
Sense allunyar-nos gaire, l’endemà el dediquem al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Entre l’Estartit i Pals, espai protegit a la platja de la Fonollera (o platja de la Gola de Ter) i Mas Pinell per evitar la destrucció del seu sistema dunar. 

Les dunes i al fons el castell de Torroella de Montgrí
Accés a la platja de La Gola
El riu Ter
De gran interès ecològic, aquesta llarga platja, lluny de construccions compta amb una primeríssima vista de les Illes Medes

Tocant la sorra
Davant les dunes, les onades acaricien suaument la sorra de la platja, mentre  pescadors esperen atents el premi a la seva paciència, els nens corren descalços i altres, com nosaltres, ens relaxem  buscant amb la vista l’estètica imatge de les Illes Medes mentre ens apropem al punt on les salades aigües del mar es mengen la dolçor del riu Ter.

Platja de la Fonollera o la Gola de Ter
Entre el riu i el mar
Jugant amb el paisatge
Encara queden forces i sempre hi ha camins, que no volem fer sols.


Entre l’Escala i Torroella de Montgrí trobem la Cala Montgó. Petita, de sorra fina, protegida de la tramuntana i que en aquests dies de tardor no es veu envaïda pels turistes estivals. Arribem caminant i aprofitem per fer un tranquil dinar a Can Miquel on, com no, caiem a la temptació de l’arròs i la fideuà.

Calal Montgó
Des d’aquí la nostra vista topa amb una torre al cim de la muntanya Montgó i, és clar, que ens volem apropar. 

La torre Montgó
La torre de vigilància, Montgó, de forma circular , va ser construïda al 1598, per ordre de Felip I, per protegir als pescadors de l’Escala i Estartit dels atacs pirates.  Ha estat declarada d’interés cultural.

La muntanya també amaga un búnquer
La mirada es perd
Des d’aquest punt hi ha increïbles vistes de l’Escala i el seu port, Sant Martí d’Empúries, Empuriabrava, Roses i el Cap Norfeu.

L'Escala i el seu port
Aprofitant la proximitat recorrem la llargada el passeig marítim de l’Escala i ens acomiadem saludant un “petit princep” que mira al mar.

A L'Escala
I de tornada a la quotidianitat també ha tornat la tardor. El vent despulla lentament els arbres i les fulles pinten de groc els carrers.










1 comentari:

  1. Moltes gràcies a l'autora pel relat i per compartir experiències en aquest parell de dies de tardor a l'Empordà. Un plaer de natura i, sobretot, amistats... Anem preparant la sortida que vindrà a continuació...

    ResponElimina