Avui, per ser un dia una mica especial, li donarem al passeig un contingut també
especial, encara que el lloc no sigui gaire original si mes no, deixarem l’empremta
del que ha estat. Ens acostem a Vilanova i la Geltrú.
 |
| Blaus |
Però el mar sempre inspira. Mirem al fons de l’horitzó, allà on la vista es
perd, on la consciència deixa pas a les sensacions, i creiem veure alguna cosa
que no podem descriure, que només podem sentir i que, per segons, ens
trasllada fora de la nostra realitat.
Recorrem el passeig marítim mentre busquem petits vaixells solcant
el mar.
El sol llueix esplendorós, donant intensitat al blau del mar, escalfant els
cosos que es resisteixen a creure que l’estiu s’ha acabat.
Hi ha valents que s’atreveixen a
desafiar la baixa temperatura de l’aigua. Surfistes lluitant incansables per
mantenir l’equilibri sobre les onades.
 |
| Al fons el racó de Santa Llúcia |
Ens acostem a la escultura de Pasífae, dona del rei Minos que, diu la
llegenda, es va enamorar d’un toro blanc
 |
| Pasífae |
Passem pel costat de la Torre Blava. Voregem la platja de Ribes Roges i la
del Far, que rep el nom el far de Sant Cristòfol i, finalment, ens acomodem en
una de les moltes terrasses del passeig. I parlem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada