Després de molt
de temps sense sortides especials i, en el darrer moment, decidim compartir uns
dies amb qui ja tenia una ruta prevista cap a la poc coneguda Cantabria.
Seran pocs dies,
però els aprofitarem. I així sortim,
matiners però sense horaris.
Paradeta per
esmorzar a Vilarodona i nova tirada fins Miranda de Ebro.
Aquí, “cruce de
caminos” i compartim dinar al restaurant Alejandro.
 |
| Una coincidència |
Seguim fins a Castro Urdiales, on ja començarem a fer de turistes.
Plovisqueja. Ens passegem pel seu port i els seus monuments mes emblemàtics.
 |
| El port |
 |
| Església de Santa Maria |
 |
| Castell far |
 |
| Ruïnes de l'església de San Pedro |
 |
| Arquitectura càntabra |
El poble esta en
festes i els carrers són plens de gent. Mota joventut bevent i ballant al carrer.
 |
| La ocasional pluja no apaga la festa |
Oblidant-se del
mon, un solitari pescador espera pacient, en el racó mes inexpugnable que ha
trobat.
 |
| Aqui no arriba la festa |
I, quan el sol ja
es pon, arribem a Laredo. Poble tradicional d’estiueig. Una platja immensa i unes dunes protegides.
 |
| Platja Salté |
 |
| Dunes de Salté |
Continuem cap a Santander i, després d’instal·lar-nos al nostre hotel
sortim a voltar per la nit santanderina.
Amb varies referències de locals interesants per fer un “tapeo”, ens
decidim pel clàssic Marucho.
No gaire gran, ple de banderes espanyoles i fotos d’ocasionals i famosos
clients. Parlem amb la propietària i degustem alguns dels seus plats mes
típics.
 |
| Mandonguilles de rap |
16 agost 2016
El dia comença ennuvolat però no plau i tenim un extens recorregut per fer.
La idea és visitar els pobles al voltant de Santander.
Comencem per Santoña. Famós per les seves anxoves. A Conservas Ana Maria
comprem de las que han estat premiades a la cata del 2016.
El sol ens regala la seva presència i anem a veure les seves platges. Poca
gent i molta sorra, blanca i fina.
 |
| Platja de Bernia (Santoña) |
Seguim cap a Noja. Ens recorda Platja d’Aro. Molts turistes, molts
apartaments i poc ambient de poble.
Deixem a un costat Isla i entrem a Ajo. Situat a la costa del Cab de Ajo.
 |
| Platja Cuberis (Ajo) |
Abandonem la costa i anem terra endins fins arribar a Solares. A la oficina
de turisme demanem informació per anar al naixement dei riu Aruso. Seguin les
indicacions pujem el Port Alisas, a 674 metres, com els ciclistes han fet
moltes vegades (a una banda el monument als ciclistes). Carretera amb corbes
infinites i una boira que tapa parcialment el muntanyós paisatge.
Arribem a Ason i dinem al restaurant Coventosa, envoltats de muntanyes que
formen el Parc Natural de los Collados de Asón.
 |
| En el Parc Natural |
La carretera s’endinsa dintre del parcs, entre muntanyes verdes i grises,
amb els cims que la boira difumina i, en un revolt, ens aturem per veure la
paret d’una muntanya on raja el fil d’aigua que formarà el riu Asón.
 |
| El naixement del riu Ason |
 |
| A la nostra esquena Los Collados |
Continuem cap a La Gándara. A la pujada, espectacular muntanya que la
càmera no abasta. A la nostra esquerra una vall esquitxada de casetes que donen
color a l’intens verd de la gespa.
 |
| La vall |
Després, la
baixada al costat d’un penya-segat que
s’enfonsa fins l’infinit.
 |
| La boira amaga l'ifinit |
Tornem a La Cavada per anar a Liérganes, a escoltar la llegenda de l’home
peix.
Poble amb un interessant casc antic, on les pastisseries i la xocolata amb
xurros són algunes de les seves peculiaritats.
 |
| El riu Miera |
 |
| El casc antic |
 |
| El Puente Mayor |
 |
| El Hombre Pez |
 |
| Las Tetas de Liérganes |
I acabem tornant a Santander per perdre’ns entre els
seus carrers mentre la tarda va enfosquin
 |
| L'ajuntament de Santander |
 |
| Església de La Anunciación |
17 agost 2016
Avui ens passejarem pels pobles de l’altre banda de Santander. I començarem
per Santillana de Mar. A on arriben de bon matí i el poble encara no ha estat
envaït pels turistes. Villa històrica que figura les guies dels pobles mes
bonics d’Espanya. Coneguda com la villa de les tres mentides perquè no és
santa, ni es llana ni te mar.
Molt coneguda també per les pintures d’Altamira, als quals està dedicada la
escultura de Jesus Otero “El bisó”.
 |
| "Santillana, al hombre de Altamira" |
Recorrem els seus carrers empedrats i gaudim dels monumentals edificis amb
balconades plenes de flors que donen color a un paisatge de fusta i pedra, amb
un fons demuntanyes.
 |
| La Plaça Major amb la torre de Don Borja |
 |
| Palau dels Verarde, a la plaça de Las Arenas |
 |
| Colegiata de Santa Juliana |
 |
| Safareig públic |
I ens acomiadem
saludant a la “Bruja de la fortuna”, empresonada en els murs d’un antic carreró.
 |
| La bruixa de la fortuna |
A 17 km. De Santillana ens trobem amb la vil·la de Comillas. Coneguda
popularment com la “villa de los arzobispos”, degut a l’important nombre de
figures eclesiàstiques que van sortir de la seva universitat.
Poble mariner típic d’estiueig de l’aristocràcia espanyola durant part del
segle XX.
 |
| Platja de Comillas |
Conserva edificis medievals, barrocs i modernistes. Un exemple d’aquest
últims és el Caprici de Gaudí.
 |
| Casa del Duc |
Comillas és un dels pocs llocs, fora de Catalunya, on Gaudí va deixar part
de la seva obra.
L’indià Máximo Diaz de Quijano, enriquit a Cuba, va encarregar a Gaudí la construcció
d’una residència, Villa Quijano (coneguda como “El Capricho). Aquesta obra
pertany a la época orientalista de l’autor, va ser construïda entre 1883 i 1885
i, pocs mesos després, el seu propietari va morir.
 |
| "El Capricho" |
 |
| Detalls de la construcció |
 |
| Detalls de l'interior |
 |
| Estàtua d'Antoni Gaudi |
Molt a prop de
Villa Quijano està la capella-panteó dels marquesos de Comillas, al seu costat
el palau de Sobrellano.
 |
| Capella-panteó |
D’especial interès cultural és el cementiri de Comillas. Una antiga
parròquia reutilitzada que va ser restaurada i ampliada per l’arquitecte
modernista Lluís Domènech i Montaner. La escultura de l’àngel exterminador que
destaca per sobre les altres és obra de Josep Llimona.
 |
| El cementiri |
Amb pretensions mes prosaiques, abandonem la arquitectònica i cultural
vila i anem cap a San Vicente de la
Barquera.
 |
| Pont de la Maza sobre la ria de San Vicente |
Ha passat el matí
i toca un recés i aprofitar per menjar.
 |
| No podem marxar sense tastar el marisc |
Recorrem el port abans d’agafar el cotxe per anar a la platja. El sol ha
sortit (li costa despertar cada dia) i convida a un bany.
 |
| La marea ha pujat |
Ens expliquen que hi han dos marees cada dia, sis hores de pujada i sis
hores de baixada.
Anem a la platja de Meron. Platja semiurbana de gran longitud. L’aigua
freda a arrossegant la finíssima sorra.
Surfistes desafiant les onades en un intent per mantenir-se en equilibri.
Però després de la lluita, el mar els engoleix en onades d’escuma blanca
Estem a la sorra, les onades s’acosten cada vegada més als nostres peus.
Reculem una mica, però de seguida estem igual (aquest anar i tornar de les
marees).
La cantarella del mar ressona una i mil vegades, fins l’infinit, mentre
l’aigua va dibuixant línies d’escuma que a poc a poc es van difuminant per
tornar a començar un altre cop.
Intento captar algun surfista que aconsegueixi mantenir-se sobre la planxa
el temps suficient. Però pocs ho aconsegueixen.
Quan marxem, la marea ha pujat. L’aigua cobreix tota la ria
Després del refrescant bany ens endinsem cap a l’interior de Cantabria, a
Carmona. Poble declarat conjunt històric-artístic. Molt petit, amb una
arquitectura típica de casones muntanyeses.
Entre els seus habitant la professió mes comuna és la de “albarquero”.
Pels seus petits carrerons, entre cases molt ben conservades, algunes
paradetes d’artesania de la fusta.
Un veí, que havia estat cuiner, es dedica ara a tallar estris de cuina. Per
afició, diu, i, de pas, guanya uns calerons.
 |
| Artesania popular |
 |
| Homenatge a la vaca tudanca (autòctona de la zona càntabra) |
 |
| Església de San Roque |
 |
| Mentre es seca, decora |
Sense monuments d’especial rellevància, tot el poble, en el seu conjunt, es
ja un monument, molt agradable de recórrer.
 |
| El pont |
I tornem a Santander, després d’un dia intens i aprofitat, encara tenim temps de fer una ullada a la platja El Sardinero i voltem pels carrers de bars mes típics de la ciutat. Busquem a la nostra guia particular i ens decidim per “El Cañadio”, on fer unes tapes que ens servirà de sopar.
Per alguns és la darrera nit a Santander.
Ple de gom a gom. Ens fem un foradet i tastem algunes de les seves especialitats. Costa decidir que demanar, la oferta és massa àmplia i temptadora. La hamburguesa de tonyina i la tapa de bacallà estan delicioses.
A la plaça Cañadio, plena de terrasses, comença a caure una pluja fina. Lleugers moviments, buscant la protecció dels para-sols, però ningú marxa.
I a dintre del local, els clients entren, no busquen seient, però sí la cervesa, la tapa i petar la xerrada. No s’allarga molt, queden altres llocs per visitar....
18 agost 2016
Com cada dia, el cel ple de núvols que, quasi sempre, acaben escampant. El
terra es moll de la pluja d’ahir, però, per alguns, al migdia acaba l’escapada
i s’ha d’aprofitar el mati.
Després de la visita a la ciutat, ara ens queda per veure les seves platjes
i les rodalies.
Comencem per la platja de “Los Peligros”, al fons de la mateixa es veu el
“Palacio de la Magdalena”, a la península de La Magdalena.
 |
| Los Peligros |
 |
| "El romotorio", residència dels Botin |
Ens acostem a la península de La Magdalena i passem per la platja de “El Camello”.
La forma de camell d’una roca dóna nom a aquesta platja
 |
| "El Camello" |
 |
| La platja |
Ja a la
península, veiem que hi han diversos habitants
 |
| Pingüins |
 |
| Lleons marins |
El palau de La Magdalena, residència de la família reial, va tornar a
Santander al 1977. A mes del palau, a la península, envoltada de penya-segats,
podem visitar els jardins d’inspiració
anglesa. També el far i la platja dels bikinis forma part del conjunt
paisatgístic.
 |
| Platja dels bikinis |
 |
| El far |
 |
| Galeó utilitzat per Vital Alsar, navegant càntabre |
 |
| Palau de La Magdalena |
Deixem enrere la
península i ens acomiadem de Santander, la darrera passejada
 |
| Pel parc |
 |
| Per "El Sardinero" |
 |
| Pels seus monumentals edificis |
 |
| Pel seu casino |
 |
| Alguns ja ens acomiadem |
 |
| Però altres, encara segeuixen... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada