'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 7 de juny del 2015

La Sèquia (Segona part)

Data de la sortida: 17 de maig de 2015

Aquest cop anirem a conèixer l’altre extrem de la Sèquia.

A la població de Manresa trobarem el Parc de l’Agulla, inici dels mil camins que conformen la Sèquia.

El llac de l’Agulla, construït el 1966 és una reserva d’aigua per Manresa.

El llac
Entre les moltes rutes a fer, triem la del Mas de Sant Iscle.
S’inicia al Parc de l’Agulla, agafant el camí de Sant Fruitós.

                                                  La Sèquia
Sortint del túnel
A sant Iscle, destaca la seva ermita d’estil romàtic del segle XII, amb un campanar de forma quadrada.

L'ermita de Sant Iscle
Pel camí camps de conreus, horts i vinyes que beuen les aigües de la sèquia.

Les vinyes

L' espantaocells
Ens guiarem pel GR-3. Creuarem la via del tren.


Al nostre voltant camps groguencs esquitxats de bales de palla.

La palla preparada
Si mirem al cel, un avió d’ales blanques repeteix una i altre cop la mateixa ruta, desant caure atrevits aficionats al parapent que, per uns minuts, aspiren a ser ocells.

L'avioneta
L'aspirant a ocell
Al costat del camí, un cirerer.

El cirerer
I en arribar a terme de Santpedor  ens acostem a la Font de la Riera. Al final d’uns amples esglaons, en una petita zona de picnic, al costat de la riereta que dona nom a la font.

La font de la Riera
Famílies d’ànecs passegen la seva tranquil·litat per les aigües de la riera.

Els aneguets
També des d’aquí, fixant la mirada a l’horitzó, podem resseguir les muntanyes de Montserrat.

Les muntanyes de Montserrat
Intentem tornar per un dels mols caminets i ens equivoquem, tornem enrere, i ens tornem a equivocar, però finalment , algú s’orienta i tanquem el cercle.

Les espigues
Arribem novament al punt de partida.

Els aiguamolls
Mil flors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada