Data de la sortida: 17 de maig de 2015
Aquest cop anirem a conèixer l’altre extrem de la Sèquia.
A la població de Manresa trobarem el Parc de l’Agulla, inici dels mil
camins que conformen la Sèquia.
El llac de l’Agulla, construït el 1966 és una reserva d’aigua per Manresa.
|
El llac |
Entre les moltes rutes a fer, triem la del Mas de Sant Iscle.
S’inicia al Parc de l’Agulla, agafant el camí de Sant Fruitós.
|
La Sèquia
|
|
Sortint del túnel |
A sant Iscle, destaca la seva ermita d’estil romàtic del segle XII, amb un
campanar de forma quadrada.
|
L'ermita de Sant Iscle |
Pel camí camps de conreus, horts i vinyes que beuen les aigües de la
sèquia.
|
Les vinyes |
|
L' espantaocells |
Ens guiarem pel GR-3. Creuarem la via del tren.
Al nostre voltant camps groguencs esquitxats de bales de palla.
|
La palla preparada |
Si mirem al cel, un avió d’ales blanques repeteix una i altre cop la mateixa
ruta, desant caure atrevits aficionats al parapent que, per uns minuts, aspiren
a ser ocells.
|
L'avioneta |
|
L'aspirant a ocell |
Al costat del camí, un cirerer.
|
El cirerer |
I en arribar a terme de Santpedor ens acostem a la Font de la Riera. Al final d’uns
amples esglaons, en una petita zona de picnic, al costat de la riereta que dona
nom a la font.
|
La font de la Riera |
Famílies d’ànecs passegen la seva tranquil·litat per les aigües de la riera.
|
Els aneguets |
També des d’aquí, fixant la mirada a l’horitzó, podem resseguir les muntanyes
de Montserrat.
|
Les muntanyes de Montserrat |
Intentem tornar per un dels mols caminets i ens equivoquem, tornem enrere,
i ens tornem a equivocar, però finalment , algú s’orienta i tanquem el cercle.
|
Les espigues |
Arribem novament al punt de partida.
|
Els aiguamolls |
|
Mil flors |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada