'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimecres, 21 d’agost del 2013

Els empedrats (Bagà)

Data de la sortida 21 d'agost 2013


Avui ens tornarem a desplaçar fins el Berguedà i ens acostarem fins Bagà a fer la ruta dels Empedrats. Queda una mica lluny d’aquí, però tenim un interès especial en fer-la i estem de vacances. Podem dedicar-li tot el dia.
A la serra del Cadí-Moixeró, iniciem el recorregut a la casa de colònies “La Salle Natura” molt a prop de Bagà i volem arribar fins el Salt dels Empedrats. El camí és d’allò mes agradable i s’agraeix, ara que fa calor, les ombres que donen els arbres i la vegetació i la sensació de frescor del torrent que anem creuant en varies ocasions.

El torrent de la Font del Faig


Tota la ruta està marcada per la presència constant d’aigua.
Aigua per tot arreu

A pocs minuts de començar ens trobem amb un pont mig amagat per la vegetació.


El pont


Una mica mes enllà veiem unes piscines naturals que fa el riu.
El curs del riu
Ens acosten a l'aigua
 
I mes endavant, ens desviarem a l’esquerra per buscar el Bullidor de llet.  Es un fenomen que es produeix en èpoques en les que hi ha molta aigua, però avui no em tingut sort.
Tornem al camí i seguim entre grans parets de roca.
 
Entre parets
 
Seguin endavant passarem per un tram tot empedrat (d’aquí el nom de la zona). Creuarem el riu varis cops,  trepitjant grans pedres. I arribarem al salt d’aigua dels Empedrats.
El Salt dels Empedrats
 
I encara pujarem una mica mes per arribar a una altra petita cascada que cau sobre una especie de piscina on aprofitem per refrescar-nos. Alguns ficant els peus dintre de l’aigua
L'aigua està molt freda
 
I els mes valents ficant-se de ple
 
L'aigua sempre és un joc
 
 
 
L’aigua està molt mes freda del que sembla, però ja de tornada ens sentim que la nostra circulació s’ha activat i la suor s’ha convertit en frescor. El camí es fa curt i s’ha fet tard. Ens acostem a Bagà i dinem a l’hostal Cal Batista. Un menú correcte i una petita becaina a les hamaques del seu jardí, al costat de la piscina.  
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada