'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dilluns, 24 de maig del 2021

Els arbres de Vallcàrquera

 25 abril 2021 

Un altre cop desafiem les previsions meteorològiques i sortim a trepitjar terra i fulles.



I a buscar la calma


Tornem al Montseny, com tantes vegades, perquè mai no s’acaba, perquè mai no és igual. I tornem a fer una ruta que, quasi cinc anys enrere, ens va mostrar els seus colors d’hivern.

Aigua


Bosc

Deixant els cotxes a Figaró, seguim un caminet que s’endinsa en el bosc, a la ruta dels arbres de Vallcàrquera. Un passeig entre pins, castanyers, freixes, roures i tants d’altres que no soc capaç d’identificar. 

La riera

De seguida trobem la companyia de l’aigua, la riera es deixa veure i escoltar. Petits salts i la primera font, la Noguera Punxeguda.

La font de la Noguera Punxeguda

La mirada segueix el curs de l’aigua que va serpentejant les pedres en un ziga zaga interminable. Arribem a un petit salt d’aigua, el gorg de Can Bosc.

El gorg de Can Bosc

Continuem el camí, ara de pujada i topem en una cruïlla amb les restes d’un antic molí hidràulic que, si mes no, resulta fotogràfic el seu deteriorat aspecte.

El que queda del molí

A prop seu, la font del Molí, amagada entre matolls.

La font del Molí

Però la ruta no acaba fins que no arribem a l’objectiu. I la fita d’avui és l’ermita de Sant Pere de Vallcàrquera. Aïllada i envoltada d’un mur de pedra, és un edifici romàtic de finals del segle XII.


Sant Pere de Vallcàrquera

Ens acostem, també fins a la rectoria de Vallcàrquera. Masia del segle XVII que havia estat la residència del rector de S. Pere de Vallcàrquera. Durant les guerres carlistes va ser utilitzada com una caserna militar i, actualment restaurada, funciona com una casa de colònies i escola de natura.


La Rectoria (escola de natura)


Al pati de la Rectoria

Resseguim la masia de Can Plans, amb espectaculars vistes de la plana vallesana 

Can Plans

I ens acostem a la creu de Can Plans. Una creu de ferro al damunt d’un pedestal graonat. Sense rètols ni inscripció que confirmi el que diu la llegenda d’un nen que va morir per l’atac d’un llop. Esta situada a la cruïlla de camins que va de Figaró i Vallcàrquera a Sant Cristòfol de Monteugues.

La Creu de Can Plans

I, ara sí, toca tornar després del passeig de la setmana i ens quedem  amb el blau i el verd com els colors que ens han acompanyat guanyant la partida al gris del cel que no ha gosat plorar.


El gorg







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada