25 abril 2021
Un altre cop
desafiem les previsions meteorològiques i sortim a trepitjar terra i fulles.
Tornem al
Montseny, com tantes vegades, perquè mai no s’acaba, perquè mai no és igual. I
tornem a fer una ruta que, quasi cinc anys enrere, ens va mostrar els seus
colors d’hivern.
Aigua |
Bosc |
Deixant els cotxes a Figaró, seguim un caminet que s’endinsa en el bosc, a
la ruta dels arbres de Vallcàrquera. Un passeig entre pins, castanyers, freixes,
roures i tants d’altres que no soc capaç d’identificar.
La riera |
De seguida trobem la companyia de l’aigua, la riera es deixa veure i
escoltar. Petits salts i la primera font, la Noguera Punxeguda.
La font de la Noguera Punxeguda |
La mirada segueix el curs de l’aigua que va serpentejant les pedres en un
ziga zaga interminable. Arribem a un petit salt d’aigua, el gorg de Can Bosc.
El gorg de Can Bosc |
Continuem el camí, ara de pujada i topem en una cruïlla amb les restes d’un
antic molí hidràulic que, si mes no, resulta fotogràfic el seu deteriorat aspecte.
El que queda del molí |
A prop seu, la
font del Molí, amagada entre matolls.
La font del Molí |
Però la ruta no acaba fins que no arribem a l’objectiu. I la fita d’avui és
l’ermita de Sant Pere de Vallcàrquera. Aïllada i envoltada d’un mur de pedra,
és un edifici romàtic de finals del segle XII.
Sant Pere de Vallcàrquera |
Ens acostem, també fins a la rectoria de Vallcàrquera. Masia del segle XVII
que havia estat la residència del rector de S. Pere de Vallcàrquera. Durant les
guerres carlistes va ser utilitzada com una caserna militar i, actualment restaurada, funciona com una casa de colònies i escola de natura.
La Rectoria (escola de natura) |
Al pati de la Rectoria |
Resseguim la masia de Can Plans, amb espectaculars vistes de la plana
vallesana
Can Plans |
I ens acostem a la creu de Can Plans. Una creu de ferro al damunt d’un
pedestal graonat. Sense rètols ni inscripció que confirmi el que diu la llegenda
d’un nen que va morir per l’atac d’un llop. Esta situada a la cruïlla de camins
que va de Figaró i Vallcàrquera a Sant Cristòfol de Monteugues.
La Creu de Can Plans |
I, ara sí, toca tornar després del passeig de la setmana i ens quedem amb el blau i el verd com els colors que ens
han acompanyat guanyant la partida al gris del cel que no ha gosat plorar.
El gorg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada