20 agost 2020
Barcelona sembla adormida aquest 20 d’agost . Fa massa temps que la ciutat
dorm. Però no es un somni reparador, s’assembla més a un malson, d’aquells que quan despertem ens deixa
l’angoixa enganxada al pit i la sensació de que alguna cosa dolenta passarà. Aparadors
a les fosques, terrasses desocupades i
silenciosos vianants muts darrere les obligades màscares.
Per això és el moment per ocupar els espais buits, per redescobrir la
història del nostre entorn i fer realitat aquelles visites que sempre deixem
per demà.
I la història, avui, l’escriu un arquitecte, una família i un edifici. Va
començar quan la família Milà (Pere Milà i Roser Segimón) que havia comprat una
torre amb jardí al passeig de Gràcia li encarreguen a Antoni Gaudí la seva remodelació
per convertir-la en de la seva residència, on ocuparien el pis principal i la resta serien habitatges per llogar.
Al 1906 comencen les tasques que
s’allargarien fins el 1912. Una construcció que va resultar complicada.
L’arquitecte anava modificant constantment el seu projecte a mesura que anava
avançant. Tanmateix es va excedir pressupostària i legalment.
Per poder legalitzar l’edifici va ser necessari certificar el seu caràcter
monumental i el Srs. Milà van haver d’abonar una multa de 100.000 pessetes.
Els Milà van demandar a l’arquitecte però van perdre el judici i la casa va
haver de ser hipotecada per abonar a Antoni Gaudí 105.000 pessetes que aquest
va donar a un convent de monges.
Qui havia de dir aleshores que aquell singular edifici esdevindria un dels
símbols de la ciutat!!
Durant anys la família Milà va llogar els pisos de l’edifici i es van
instal·lar comerços en el seus baixos.
Al 1947 la vídua de Pere Milà va vendre l’edifici a la Inmobiliaria
Provenza y va continuar vivint en el pis principal fins la seva mort al 1964.
Al 1984 l’UNESCO la va declarar patrimoni mundial, va ser restaurada i al
1996 oberta com centre cultural.
Actualment i des del 2013, és la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Coneixent la història resulta més interessant anar descobrint aquest edifici
que l’aixeca majestuós al número 92 del Passeig de Gràcia. La seva façana de
pedra ha estat la culpable de que el seu nom popular sigui “La Pedrera”.
 |
| La Pedrera |
I començant la casa per la teulada, iniciem la visita pel terrat. Des
d’aquí la vista de la ciutat es espectacular mentre passegem entre xemeneies i
badalots.
 |
| Xemeneia i badalot |
 |
| Badalot |
 |
| El trencadís de les xemeneies |
 |
| Gaudí a través de Gaudí |
 |
| Torre de ventilació per renovar l'aire de les golfes |
 |
| Vista sobre el Passeig de Gràcia |
Sota el terrat dels guerrers entrem
a l’àtic de la balena. 270 arcs catenaris que recorden l’esquelet d’una balena
conformen les golfes de l’edifici, lloc on es situava el safareig comunitari.
Actualment s’utilitza com sala d’exposicions.
 |
| L'esquelet de la balena a les golfes |
 |
| La maqueta de l'edifici que s'exposa |
 |
| Exposició de cadires |
A la quarta planta es troba el pis mostra que ens acosta a l’estil de vida
d’una família burgesa a la Barcelona de principis del segle XX.
 |
| A la quarta planta |
 |
| L'habitació dels nens |
 |
| Costura i planxa |
 |
| La cuina |
 |
| El despatx |
 |
| El menjador |
 |
| La saleta |
 |
| El dormitori |
 |
| El pis recreat |
I no ens oblidem del pati de les flors, en el qual la llum i els colors
donen vida a l’interior d’aquest edifici mentre pugem per l’espectacular
escala.
 |
| Al pati de les flors |
 |
| L'escala |
Una altra historia darrera una altre obra de Gaudí i sense allunyar-nos gaire, al número
43 del mateix Passeig de Gràcia.
Aquest cop va ser la família Batlló qui va encarregat a l’arquitecte la
remodelació de l’edifici que havia estat construït per Emili Sala (professor de
Gaudí).
Els Batlló eren una coneguda família de Barcelona, propietaris de fàbriques
tèxtils.
El disseny modernista de l’edifici destaca a la seva façana elements
vegetals i naturals.
Josep Batlló va donar absoluta llibertat creativa a Gaudí qui, entre 104 i 106 va dur a terme una
reforma integral de l’edifici.
A la dècada dels 50 l’edifici va deixar de pertànyer a la família Batlló
per acabar, cap els 90, a mans de la família Bernat.
Actualment casa Batlló és patrimoni mundial de l’UNESCO i un altre dels
atractius culturals de la ciutat.
 |
| La Casa Batlló |
 |
| Accés a un dels pisos |
Passejar per la
planta noble es gaudir del disseny en tota la seva expressió . Des del despatx,
on veiem una curiosa xemeneia
 |
| La xemeneia |
Al saló principal, grans portes de roure, amb formes orgàniques i vidres de colors, amb un sostre ondulat que recorda les onades del mar.
Finestrals que miren al passeis de Gràcia
 |
| Jugant amb les formes |
 |
| El celobert |
La llum que entra
pel celobert, es reflexa amb diferent intensitat segons el blau de les rajoles, d’igual forma que les finestres superiors són mes petites i van augmentant de
mida a mesura que anem baixant.
 |
| Les finestres i el color de les rajoles |
Des del menjador
privat es pot accedir al jardí interior
 |
| Decoració del jardí interior |
Mes amunt arribem
fins a les golfes, on es situaven els serveis de l’edifici. D’estil senzill i
amb el predomini del color blanc, aconseguint un multiplicador de la llum.
 |
| Accedint a les golfes |
I, finalment, al
terrat, recreem la vista entre teules de colors
i ”trencadisses” xemeneies.
 |
| Les xemeneies |
 |
| La ciutat adormida |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada