Data 1 març 2020
Flors, pins, cactus palmeres, escultures, el mar i la música omplen aquest
racó de la Mediterrània del que gaudim en un assolellat i suau
dia d’hivern.
 |
| Avui només zona la seva música |
Aquest penya-segat de Calella de Palafurgell que una curiosa parella va
convertir en la seva llar.
Nicolai Voevodsky, un rus nat a la cort tsarista de Sant Petersburg i que
va viure a Londres durant la revolució bolxevic, va conèixer a Doroty Webster i
es va casar en segones núpcies .
Tots dos somiaven amb viure en una
casa a la Mediterrània.
Voevodsky es va convertir en promotor i arquitecte de xalets que eren
decorats per la seva esposa, qui també dissenyava jardins. L’arquitectura i la
jardineria van trobar aquí on fer realitat el seu somni
Així van aconseguir els diners per comprar 17 ha. de terreny costaner, Cap
Roig.
A partir de 1929 van iniciar la construcció del seu projecte. Primer van
ser els jardins que van obrir les seves portes al públic com jardí botànic, en
1934, i fins el 1974 no van acabar les obres del castell.
El propi Nicolai va dissenyar la mansió d’estil neomedieval. Popularment es
coneix com “Cal Rus”.
El matrimoni va viure sempre a la finca. Nicolai va morir en 1975 i la seva
esposa Doroty en 1980. Aleshores la finca va passar a ser patrimoni de Caixa
Girona i després de l’Obra social de La Caixa, que ha anat incorporant
escultures d’artistes contemporanis alhora que han promogut el prestigiós
“Festival Jardins de Cap Roig”, on cada estiu una diversitat d’artistes deixen
que la seva música i la seva veu es passegin pels jardins acompanyades del murmuri del mar.
 |
| Accés als jardins |
Entrem i iniciem un recorregut que destaca 22 punts d’interés.
Agafem el camí del castell, envoltat de gessamins, rosers i cedres.
 |
| Passeig de les Palmàcies |
 |
| Un exemplar de ciques (original de Xina) |
Arribem a les Palmàcies. Entre els pins, la línia de l’horitzó separa el
mar i el cel, i petites palmeres voregen el camí. Geranis, hortènsies,
gardènies, cactus, cireres i pomers nans.
 |
| Un poner nan |
Una zona de pícnic i una altra vegada la vista es perd en la calma del mar.
 |
| La zona de picnic |
 |
| El "Sense títol" de Moisés Villèlia, a prop del Castell |
Trobem el castell en obres de restauració, i al seu costat la plaça del
Festival, que funciona com auditori els mesos de juliol i agost.
 |
| El "Pic-nic" de Quim Domene, davant els murs del castell |
Escultures de diversos artistes flanquegen el Vial del Festival.
 |
| Vial del Festival |
 |
| "2 artistas flamenques", de Xavier Corberó |
 |
| "El cuc", de Jaume Plensa |
Places, placetes i miradors formen part d’un recorregut esquitxat d’escultures
 |
| Vista de la Terrassa de les Monges |
 |
| El jardí dels Enamorats |
 |
| La placeta del Te |
 |
| "Platón", de Ana Mercedes Hoyos |
El Jardí del Coronel també guarda el treball d’alguns artistes.
 |
| "Agamenón III", Amadeo Gabino |
 |
| "Almudena", de Miguel Berrocal |
Arribem al Jardí del Caporal, on “La lluna i el núvol blanc” no es cansen
mai de mirar al mar.
 |
| "La lluna i el núvol blanc", de Bonaventura Ansón |
Després l’entorn es transforma i multitud d’espècies de cactus ens
envolten.
 |
| Al jardí dels cactus |
 |
| Seient de la sogra (d'origen mexica) |
El recorregut ens porta a un dels punts mes atractius del jardins, el mirador de les
Formigues. Un balcó obert al mar des d’on tenim una immillorable perspectiva
sobre les illes Formigues.
 |
| El mirador de les Formigues |
 |
| Les illes Formigues |
Petit arxipèlag format per quatre illots que al 1285 van ser testimonis de
la “batalla de les Formigues” on l’esquadra catalana van enfonsar a la
francesa.
 |
| Un altre perspectiva de les illes |
Seguim pel passeig dels geranis i trobem el mirador de la Lady. Aquest
mirador amaga un petit entrant a la costa que es coneix com la “banyera de la
rusa” on, diu la llegenda que es banyava despullada Doroty Webster.
 |
| El mirador de la Lady |
I la darrera escultura, de Rosa Serra, sembla dedicada a l’artista creadora
d’aquests jardins, la Doroty Webster
 |
| "Femme au jardín" |
I aprofitem la proximitat de Calella de Palafurgell per gaudir d’una estona
de sol mentre la brisa enreda els
cabells. Si hi ha alguna cosa millor que un dia d’estiu de mar i sol, és un dia
d’hivern de mar i sol.
 |
| La platja de Calella, amb un mar sense ocupants |
 |
| En un racò |
 |
| I el record de les flors |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada