Després d’algun
ensurt inesperat necessitem tornar a posar en marxa les cames i recórrer nous
camins.
 |
| L'infinit davant nostre |
Ens arriben fins
Aiguafreda i des d’aqui farem un recorregut seguint la riera d’Avencó.
 |
| Entre els arbres veiem discorrer l'aigua |
El dia és clar i
assolellat, però quan sortim del cotxe sentim l’humitat de l’ambient i ens
abriguem. Les noticies han dit que a la tarda podria ploure.
 |
| Entre els pins, el cel |
 |
| Perduts entre les mil rutes del Montseny |
No és massa l’aigua
que porta però al seu pas deixa sentir un suau murmuri.
Deixem a l’esquerra
la finca Casanova de Sant Miquel.
Més endavant ens
trobem amb un petit embassament d’agua tan nítida que sembla un mirall.
 |
| L'imatge es duplica |
I una mica més
enllà un gorg que no tenim clar si és el de les Senyores o el de la Platgeta.
No hem estudiat
massa aquesta ruta i estem una mica desinformats.
Aprofitem per fer
l’esmorzar sobre unes pedres en mig de la riera.
 |
| El gorg |
El dia es manté seré i el camí no cansa. Portem dos podòmetres però no es posen d’acord en
la distància recorreguda. Els haurem de reprogramar.
El camí ens porta
a la Masia El Pujol i tota la seva finca, a l’entrada de la qual ens trobem amb
un senyal que ens avisa de perill pel brau Gascón.
Però com que som
molt valents no en fem gaire cas i ens endinsem per darrera de les tanques.
No veiem al
ferotge Gascon però si que ens trobem amb alguna de les seves parentes
 |
| La vaca ens mira sense immutar-se |
En aquest
recorregut creuarem la riera Picamena
(creiem que és així com es diu) i veurem alguns petits salts d’aigua.
 |
| Racons de la riera |
Acabarem en un gran prat que ens convida a estirar-nos. Ningú al nostre
voltant. Cap so que distorsioni la pau
de l’entorn. I nosaltres, entre el verd d’una gespa fresca i el blau d’un immens cel que comença a
avisar-nos de pluja imminent.
 |
| Trenquem la dicotomia del paisatge ... |
 |
| ...I ens sentim petits |
 |
| L'aire omple el cel de núvols |
I ens batem en
retirada.
Desfem el camí i tornem fins on havíem deixat el cotxe. Una mica mes enllà
veiem el restaurant El Desmai, on fem una cervesa i ens suggereixen que provem
una tapeta de carn de cangur.
 |
| A la terrassa |
I, ara sí, ens
tornem cap a casa. Ja ens hem oxigenat, ens hem relaxat una mica i em trencat amb la rutina setmanal...
 |
| El seu color ens estimula |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada